Què dir d'ell, en fi que mai mai mai podre oblidar-lo ja que forma part de mi, en certa manera, hi ha un trosset dins meu que és ell....
Moltes Gracies a tots els que em feu costat després d'aquesta ostia que m'ha fotut la vida.
Aquesta foto la vam fer just fa un any, un dia que em va portar en bici a la feina.
Nil,
La pena está bailando con el llanto
y cuando quiera bailará conmigo.
La vida apenas solo dura un rato
y es lo que tengo para estar contigo
para decirte lo que nunca canto,
para cantarte lo que nunca digo.
No quiero estrella errante,
no quiero ver la aurora
QUIERO MIRAR TUS OJOS DEL COLOR DE LA COCACOLA
3 comentaris:
ups & downs
amb bici anava i amb bici ha marxat
un duende de st.hilari i del món
d'una llavor feia un peix i el pintava; aquell dia que m'ho va ensenyar em va emocionar.
només ell pot veure en una llavor un peix
un ocell en una gabia de contradiccions, pero els bons moments que li eren permesos creava amb magia.
un ser entrenyable
jo me'l continuré imaginant sempre descalç per la muntanya per sentir millor l'energia de a terra.
Hola ira soc en jordi hawa. Fa ja bastants anys que et conec i alhora ets una extranya per mi pero del que sempre nhe estat segur, des de l'epoca que erem bons amics es que el Nil era algu imprescindible per tu (com de gelos n'estava d'aquella foto que portaves a l'agenda en blanc i negre), nomes volia dir-te que ho sento molt i que encara que no l'hagues conegut mai, estava convençut que debia d'esser algu molt molt especial si el volies al teu costat.petons
Ostres ira, em sap greu. Res del que et pugui dir et consolarà, les paraules no curen, però el fet de saber que ens trenquem una mica quan tu et trenques es deu agrair.
em trenco una mica.
anims.
Publica un comentari a l'entrada