L'Alan i jo.
Com cada any tret de l'any passat, (pq estàvemd'obres...) , vam fer el sopar de la nit de nadal a casa amb tot d'amics dels meus pares i fills d'amics dels meus pares, que resulta que son els meus amics. Amb quasi tots som amics desde petits però quan som nens ens fa una mica de ràbia que els pares ens escullin els amics, no?
En el cas de l'Alan passava una cosa semblant, anavem quasi cada any UN MES SENCER a formentera amb l'Alan, el seu germà David i els seus pares compartint casa, per tant compartint habitació, i jo no el suportava, al David si, però amb l'Alan no podia. Fins que un any d'aquests del mes sencer, una nit, vam anat a sopar tots, grans i petits i durant la sobretaula dels grans (que durava hores...) L'Alan i jo vam començar a parlar de coses i de sobte ens vam començar a explicar secrets i cosetes i ja érem amics com si de tota la vida!. És curiós, com pots tenir una idea d'una persona i de cop i volta, amb una conversa, es giri tot.
M'encanta aquest sopar pq m'encanta veurel's a tots, tot i que faltava el Nil... (potser, el més important)
Bé, BON NADAL a tothom!
