BUFF....

No em pregunteu com va anar el concert dels Rollings ja que no hi vaig anar. Aquell mateix dia al matí va morir el meu amic -"germanet de la vida" com em deia ell, el NIL, segur que molts de vosaltres n'heu sentit a parlar ja que ha compartit molts moments, aventures, i anys de la meva vida, ens coneixiem desde que erem minusculs, en fi, com germans.
Què dir d'ell, en fi que mai mai mai podre oblidar-lo ja que forma part de mi, en certa manera, hi ha un trosset dins meu que és ell....

Moltes Gracies a tots els que em feu costat després d'aquesta ostia que m'ha fotut la vida.

Aquesta foto la vam fer just fa un any, un dia que em va portar en bici a la feina.



Nil,

La pena está bailando con el llanto
y cuando quiera bailará conmigo.
La vida apenas solo dura un rato
y es lo que tengo para estar contigo
para decirte lo que nunca canto,
para cantarte lo que nunca digo.

No quiero estrella errante,
no quiero ver la aurora
QUIERO MIRAR TUS OJOS DEL COLOR DE LA COCACOLA

I AQUESTA NIT.... ELS ROLLINGS!

YUHU! Per fi ha arribat el moment!!! Per fi els tornaré a veure, qui sap si és la ultima vegada...
La cosa és que avui és el dia internacional de la música i que tots els que estarem a l'estadi olímpic de Barcelona, ho celebrarem de la millor manera que hi ha, amb ells.

Escoltant (Per anar fent boca): Streets of love._ ABIGGERBANG


You're awful bright, you're awful smart
I must admit you broke my heart
The awful truth is really sad
I must admit I was awful bad

While lovers laugh and music plays
I stumble by and I hide my pain
The lamps are lit the moon is gone
I think I've crossed the Rubicon

And I, I, I, I, I, I, I
Walked the streets of love
And they're full of tears
And I, I, I, I, I, I, I
Walked the streets of love
And they are full of fears

While music pumps from passing cars
A couple watched me from a bar
A band just played the wedding march
and the cornerstore mends broken hearts
A woman asked me for a dance
Oh, It's free of charge just one more chance

Oh I, I, I, I, I, I, I
Walked the streets of love
And they are full of tears
And I, I, I, I, I, I, I
Walked the streets of love
For a thousand years

You had the moves, you had the cards
I must admit you were awful smart
The awful truth is awful sad
I must admit I was awful bad

And I, I, I, I, I, I, I
I walked the streets of love
and they're drenched with tears

And I, I, I, I, I, I, I
I walked the streets of love
for a thousand years
And I, I, I, I, I, I, I
Walked the streets of love
For a thousand years



Aquesta cançó és preciosa. M'encanta. MMMMMMM quins nervisssss!

I DEMA..... AL sonar!!!

La veritat és que cada any, quan s'acaba el sónar, ja tinc ganes de que torni a ser. No hi vaig de festa, hi vaig a currar, però m'ho passo molt milllor que si hi anés de festa, com ja sabeu, jo no sóc gens de la festa, de fet hi vaig anar un any i vaig durar una hora...
La cosa és que aquest any em feia la mateixa il·lusió fins que vaig anar a signar el contracte i em van dir que m'havien canviat de barra, i m'han canviat de la millor barra el sónar, a la pitjor... però bueno...
què hi farem, guanyaré pasta i intentaré passar-m'ho el millor que pugui.

La imatge del sónar d'aquest any:


El regreso de Smiley protagoniza la imagen de Sónar 2007

Las escenografías de época del fotógrafo Lejaren À Hiller protagonizan la imagen de Sonar 2007. La magnífica serie de Lejaren retrata la Historía de la Cirujía a través del tiempo, bajo un tratamiento expresionista y teatralizado de la luz, una composición de vocación pictórica y el gusto por un velado erotismo.
Sin embargo, si nos fijamos con atención, detectamos la presencia de un intruso en cada una de las escenas.
Smiley, el icono por excelencia de la música acid a finales de los ochenta, se cuela ahora en la Historia de la Cirujía, como el gracioso que se mete tras el corresponsal de un telediario para saludar. Smiley regresa pero lo hace de manera absurda, en un contexto que no le es propio. La imagen de Sonar 2007 parece señalar el sinsentido de toda vuelta, sea al pasado o al futuro, dejando así en la mirada del espectador más preguntas que respuestas.

Un tastet del sónar 2007:



Apa, desapareixo fins dilluns! Que ningú em truqui de dia! He de dormir!