CADAQUES AVEC PIERRE ET GREG

Escriuré aquest Post en castellà per que l'entenguin dos francesos molt especials (B.M. et J.R.).
Y no escribo en Frances por que seria una mierda pinchada en un palo! (hehehe).
Estos ultimos 4 dias Llanos y yo hemos estado en Cadaquito, en el CAMPING CADAQUES y hemos tenido los mejores vecinos de todo el camping, Pierre, de Tolousse,que según Llanos tiene la misma voz que Brian Molko y Greg, de Paris, que tiene un nombre inpronunciable, suena algo como Ggrgregrgrg y se parece un poquitito a Jean Reno, tiene la misma cara de francés.
Los conocimos cuando nos hicieron un concierto privado en la terracita de nuestra parcela, delante de nuestra quechua naranja, al cabo de un rato, se puso a llover, fuimos corriendo al bar del camping y cuando paró de llover nos fuimos a cadaqués a sentarnos en la playa y a hablar, pero de golpe empezó a pedregar y nos resguardamos debajo de un toldo pero se nos quedó pequeño y Greg ideó el plan de irnos a su habitación del Hostal Cristina, (que casualmente es donde mis padres pasaron su luna de miel!!!!).



Nos fuimos hacia el hostal corriendo y Cadaqués se habia convertido en un rio!!!!
Subimos a la habitación de Greg del tercer piso con la puerta azul i nos sacamos los pantalones mojadisimos y nos pusimos el pareo, bien sequitas.
Allí estuvimos horas hablando de los idiomas, nos contaron que los jóvenes franceses giran las palabras y les quitan una parte, así es imposible aprender francés!!! Luego vinieron sus amigos, Sophie, Raphael, Sebastian, Ben y Perine, madre mia! Que srtess tanto francés junto!!! Pero la verdad es que practicamente todos hablaban super bien el español y Sophie catalán!!!.

Cuando se fueron, todos y nos volvimos a quedar los 4, dijeron que las españolas y sobretodo Llanos teniamos "le regard noir" (la vista negra) que es bastante dificil de defnir ya que es una palabra inventada por Pierre que es un inventapalabras.
Mas tarde Greg tenia ganas de tomar el aire y nosotras, ganas de pillar la "cama", asi, que nos fuimos hacia el camping.
Alli Pierre no podia evitar hablar un poco fuerte y el vecino de la izquierda se enfadó mogollón. Poco ratito después Llanos y yo nos dormimos y Greg y Pierre se fueron a hablar hasta las 6.
Por la mañana Pierre estaba preocupado porque no nos despertabamos y ellos habían recogido las tiendas para ir a desayunar al Marítim y tenia miedo de que pensaramos que se habían ido sin despedirse, así que se esperó a que nos despertaramos y en cuanto vió movimiento dentro de la tienda, nos abrió la puerta y nos lo contó. Así que se fueron y volvieron al camping a tomar el ultimo café en Cadaqués con nosotras para despedirse, que penita.




En resumen, fué una noche que pareció una semana.

Es INCREIBLE cómo se puede tener tanto feeling con alguien que has conocido hace unas horas, esto significa algo?

Estamos muy contentas de haberles conocido y esperamos verlos muy prontito en Barcelona, Tolousse o París, donde sea, pero YA!

Escuchando: Le vent nous portera - Noir Désir et Special K - Placebo.

COM POT ARRIBAR A CANVIAR UN DIA

UN DIA DE LA MEVA VIDA AGAFAT A L'ATZAR

---07:30 Sona el despertador, oh no! No reboto el mòbil contra la paret pq l'he pagat jo, però ara ja m'ha despertat, anem a mirar-ho amb bons ulls, gràcies mòbil, sense tu no ho podria fer, no et puc culpar, t'ho he ordenat jo. Aral estic contenta tinc tot un dia per davant, i fa sol! Surto al carrer i dedico somriures a la gent, no costa res.

---12:00 És un dia més, tot bé, de què m'he de queixar? Estic bé de salut i la meva família i els que m'importen també. No m'he de preocupar no estressar per coses puntuals, potser m'estressa alguna cosa, xo què és al costat de lot lo demés? Res!


---12:30 Ademés algú m'ha donat alguna alegria, AVUI ESTIC CONTENTA!


---15:00 He dinat, quina sort que tinc, (a l'edat mitjana, la gent normal poques vegades dinava).


--- 15:30 Sona el mòbil, (l'ultima vegada que ha sonat m'ha despertat i estic contenta d'haver-me despertat!) L'agafo, algú em desfà l'alegria que m'havien donat abans, existeix la manía de fer les coses més difícils del que haurien de ser. Ja no somric.


---16:00 M'agradaria dormir una mica, (el despertador ha sonat molt dhora, cabron! ) No m'adormo, hi ha coses que em volten al cap.


---16:30 Recordo que tinc un amic q té problemes, em necessita, no puc, ara no, vull estar per tu, quan t'he necessiitat has estat al pie del cañon xo tinc el cap massa preocupat per mi! MERDA, soc egoïsta? No puc pensar.
Recordo que durant la setmana no veig a la meva germana petita Clea (no coincidim en horaris) i el cap de setmana marxa quasi sempre, creix i no me n'adono, l'estimo tant... TINC GANES DE VEURE-LA i no puc.
JA NO ESTIC CONTENTA!

---17:00 Treballo, faig coses que no tenen que veure amb mi, no tinc temps de pensar, estic concentrada i distreta, ric amb la Carme la Lulu i la Blanca x les parides de sempre, m'expliquen l'estat d'ànim d'en Porras al matí, riem, xo de tant en tant em fa una volta l'estómag i em ve tot al cap, em torno concentrar, tornem a riure.


---21:00 Surto de treballar. Tinc fred, ja no fa sol, m'he emocionat al matí i no m'he abrigat prou. Em trobo amb la Llanos i li explico el meu dia, reflexionem, l'estómac em va donant voltes, ella intenta fer-me veure les coses des d'un altre punt, l'estomac segueix al Dragon Khan.


---22:30 Arribo a casa, ja han sopat tots i la Clea dorm, ja és un dia més gran... Sopo sola.


---23:30 Vaig a la meva habitació, em truca el Gonzalo i es preocupa per que em veu desanimada, em pregunta que em passa, en realitat no em passa res en concret, com li explico? li dic que no es preocupi, no em passa res, sera que estic cansada i li dic que és llarg i ja li explicaré, xo que no es preocupi, en realitat no és res. Alimento als peixos i els faig un resum mental del meu dia, vosaltres viviu a un aquari, no feu res mes en tot el dia que donar voltes , nedar i esperar que jo arribi per que us doni menjar, quina sort, memòria de tres segons!!! no podeu pensar en aquest matí!!!


---24:00 Em fico al llit, que bé, vaig a llegir un llibre que em té enganxadissima, aconseguirà feina en Tom per alimentar als seus fills en plena Edat Mitjana? (Los Pilares de la Tierra).
Començo a llegir i mentre llegeixo penso en el despertador, el sol, els somriures a la gent, la salut, l'alegria que m'havien donat, el dinar, l'edat mitjana, la trucada, el meu amic (merda tinc massa coses al cap per estar x tu), la Clea, les coses fàcils, les coses dificils, la feina, el fred, la Llanos que m'ajuda, el Gonzalo que es preocupa els peixos que son estupids i no pensen!!!! De sobte me n'adono que he llegit una pàgina i no se què he llegit, tot està en silenci i el que més em ve de gust és deixar el llibre i CRIDAAAAAAAAAR!!!!

---01:00 Tinc son.

NO ENTENC UNA CANÇO EN ESPANYOL....

ESCOLTANT UNA CANÇÓ DE "LA OREJA DE VAN GOGH" M'HE QUEDAT SUPER ENCURIOSIDA PER QUE NO SE A QUI LI CANTA.

VUELVE

un cumpleaños mas sin ti
un regalo si abrir y esta carta para ti
quiero contarte que perdi
la mañana que te vi despidiendote de mi

recuerdo aquella estacion
tu llorando en el valcon
vi la vida y su color

mandaste un beso con tu amor
y la niña se quedo
para siempre en la estacion

yo era pequeña para ver
que te marchabas por mi bien
es dificil de entender
que lejos hay que ir a buscar
para comprar la dignidad

te quiero vuelve,vuelve
vuelve ,vuelve, a mi lado
vuelve, vuelve, vuelve a por mi

recuerdas en el corazon
como era antes de dormir
cuando hablabamos las dos

tu eras todo para mi
ahora se vivir sin ti
pero aun asi no soy feliz

yo era pequeña para ver
que te marchabas por mi bien
es dificil de entender
hecho de menos la cancion
que repetiamos las dos

te quiero vuelve,vuelve
vuelve ,vuelve, a mi lado
vuelve, vuelve, vuelve a por mi

hoy te escribo
desde el silencio
del inmenso vacio
que yo siento sin ti

pero sin perder la esperanza
en el mundo soñado
que esta por construir

vuelve,vuelve
vuelve ,vuelve, a mi lado
vuelve, vuelve vuelve a por mi

vuelve,vuelve
vuelve ,vuelve, a mi lado
vuelve, vuelvel vuelve a por mi

para hacerte feliz

un cumpleaños mas sin ti
un regalo si abrir y esta carta para ti

SETMANA SANTA AMB L'ALFONSO

Aquesta Setmana Santa, bé, aquest finde (Foto-resum del finde a dalt) ha vingut l'Alfonso, que com que és de Valencia, entén el "Polac"
A part de que l'Alfonso i el McGon ens van guanyar practicament a tot el que vam jugar a la Llans i a mi, Sing Star, Expresión express, Bitlles-Bolos..., ens ho vam passar molt bé i vam riure molt. Dic practicament pq quan vam discutir si es deia cuclillas (llns i jo) o cunclillas (alf i gon), Quan ho vam mirar al diccionari de la R.A.E., efectivament era cuclillas.
Aixo demostra que els homes juguen bé i les dones parlen bé, sense comentaris.
Bé Aqui un miniresum de la meva setmana santa.
Un beso enorme Alfonso, Llans y Gonzalo.

TW

COM ACABAR AMB LA GANA AL MON

DE CÓMO ACABAR CON EL HAMBRE EN EL MUNDO

Oíd que rápida solución halló Poro, rey de los persas.
"Donde un pobre muera de hambre dentro de nuestros muros, tomaré por cada pobre un rico. Y en la prisión también él morirá de hambre".
Nadie murió de hambre en aquel país. Y los ricos no tuvieron que pasar hambre con los pobres, sino repartir algo de su abundancia.

Federico Rückert (citado por Manuel Llano)

DOMESTICA'M

Poso aquesta foto per què tot i que els homes no solem domesticar, ella és la primera que em va domesticar a mi.

L'altre dia en una estoneta que tenia, em vaig llegir per enèsima vegada "El Petit Príncep" un dels millors llibres, per no dir el millor llibre que mai he llegit, crec que té tanta raó quan parla de la gent gran...
Cada vegada que el llegeixo hi ha una part diferent que em crida l'atenció i aquesta vegada ha estat el capítol XXI, el de la guineu. M'ha fet pensar que els homes, o "la gent gran" (pq desgraciadament, quasi tots nosaltres ja som "gent gran") hauríem de domesticar i deixar-nos domesticar perque és una pràctica que tenim bastant oblidada.
Per què entengueu què vol dir domesticar, us enganxo un fragment del llibre que és una mica llarg però realment val moolt la pena.

...
Aleshores va ser quan va aparèixer la guineu.
-Bon dia- va dir la guineu.
-Bon dia -va respondre educadament el petit príncep, que es va girar, però no va veure res.
-Sóc aquí -va dir la veu -, sota la pomera...
-¿Qui ets? -va dir el petit príncep -. Ets molt bonica...
-Sóc una guineu -va dir la guineu.
-Vine a jugar amb mi -li va proposar el petit príncep-. Estic tan trist...
-No puc jugar amb tu -va dir la guineu-. No estic domesticada.
-Ah! perdona -va fer el petit príncep.
Però, després de reflexionar, va afegir:
-¿Què vol dir "domesticar"?
-Tu no est d'aquí -va dir la guineu-, ¿què busques?
-Busco els homes -va dir el petit príncep -. ¿Què vol dir "domesticar"?
-Els homes -va dir la guineu- tenen escopetes i cacen. És molt empipador. També crien gallines. És l'única cosa interesant que fan. ¿Busques gallines?
-No -va dir el petit príncep-. Busco amics. ¿Què vol dir "domesticar"?
-És un cosa massa oblidad -vadir la guineu-. Vol dir "crear lligams..."
-¿Crear lligams?
-Es clar -va dir la guineu-. Per mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. Per tu només sóc una guineu igual que cent mil altres guineus. Però, si em domestiques, ens necessitarem l'un a l'altre. Per mi seras únic al món. Per tu, jo seré única al món...
-Ja ho començo a entendre -va dir el petit príncep-. Hi ha una flor... em penso que m'ha domesticat...
-Pot ser -va dir la guineu -.A la terra s'hi veuen tota mena de coses...
-Oh!, no és pas a la Terra -va dir el petit princep.
La guineu va semblar molt intrigada:
-¿En un altre planeta?
-Sí.
-¿Hi ha caçadors, en aquest planeta?
-No.
-És interessant això! ¿I gallines?
-No.
-No hi ha res perfecte-va sospirar la guineu.
Però la guineu va tornar a la seva idea:
-Duc una vida monòtona. Caço gallines, els homes em cecen. Totes les gallines s'assemblen, i tots els homes s'assemblen. Per això m'avorreixo una mica. Però, si em domestiques, la meva vida serà com si li toques el sol. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan amagar sota terra. El teu em cridarà fora del cau, com una música. I a més, mira! ¿Veus, allà abaix, els camps de blat? Jo no menjo pa. Per mi el blat es inútil. Els camps de blat no em recorden res. I això és ben trist! Però tu tens els cabells de color d'or. Aleshores serà meravellós quan m'hauras domesticat! El blat, que és daurat, em farà pensar en tu. I m'agradarà el soroll del vent entre el blat...
La guineu va callar i va mirar una bona estona el petit príncep:
-Si us plau... domestica'm! -va dir.
- D'acord -va respondre el petit princep -. però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
-Només es coneixen les coses que es domestiquen -va dir la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d'amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm!
-¿Què s'ha de fer? -va dir el petit príncep.

- S'ha de ser molt pacient - va respondre la guineu -. Per començar t'asseuras una mica lluny de mi, així, a l'herba. Jo et miraré de reull i tu no diras res. El llenguatge és una font de malentesos. Però cada dia et podràs asseure una mica més a prop...
L'endemà el petit príncep va tornar.
-Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora -va dir la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l'hora, cada cop em sentiré més feliç. A les cuatre, ja m'agitaré i m'inquietaré; descobriré el preu de la felicitat! Però si vens a qualsevol hora, no sabré mai quan m'he de preparar el cor... Calen ritus.
-¿Què és un ritus? - va dir el petit príncep.
- També és una cosa massa oblidada -va dir la guineu-. És el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores. Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. El dijous ballen amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me'n vaig a passejar fins a la vinya. Si els caçadors ballesin quan volguessin, tots els dies s'assemblarien i jo no tindria mai vacances.
 Així doncs, el petit príncep va domesticar la guineu. I quan es va acostar l'hora d'anar-se'n:
-Ai!- va dir la guineu- ...Arà ploraré.
- És culpa teva -va dir el petit príncep-, jo no et volia cap mal, però tu has demanat que et domestiqués...
-És clar que sí -va dir la guineu.
- Però ara ploraràs! -va dir el petit príncep.
-És clar que sí -va dir la guineu.
- Així no hi surts guanyant res!
- Hi surto guanyant -va dir la guineu-, pel color del blat. Després va afegir:
- Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.
El petit príncep va anar a veure les roses.
- No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res -els va dir-. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d'altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.
 I les roses estaven incòmodes.
 - Sou boniques, però esteu buides -va continuar dient- No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.
I va tornar amb la guineu:
- Adéu -li va dir...
- Adéu -va dir la guineu -. Aquí tens el meu secret. És molt senzill:només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
...

Gracias por domesticarme Llanos.

OSEA SOY GUAY, o no

Mira Gala, jo també se ser mega guay pujada a un cavall, (que per qui no ho sàpiga és la CAMPA, de Campanera, i és la euga de la meva cosina Elena i tb és la euga amb la que la Gala fa els concursos de doma i queda segona de tres...) bé, Gala tb sóc mega guay fent snow. Aquest finde no has vingut a fer snow amb nosaltres per passarte de ser megaguay i volguer sortirte amb la teva com sempre sense pensar, espero q això t'hagi servit alguna coseta i que no et torni a passar, pq la veritat es que se t'ha trobat a faltar. A partir d'ara, pensa les cosetes!!! Que sembla mentida que no sàpigues com funcionen aqui les coses.
Un megapetonet.

Perdoneu, que hagi dedicat aquest espai a la Gala, la meva germana petita-mitjana, pensareu que li podria dir les coses directament i personalment a ella xo esq ja ho he fet milions de vegades i sembla que aquest sistema (i no parlo de sistemes dels que estan oberts i tancats) no funciona, així que GALA, et dedico aquestes linies xq x escrit no li puc posar cap to de veu ni cap cara, aixi no penses que t'ho dic per molestar-te ni per ficar-me amb tu ni per fotre't la bronca ni res aixi, al contrari, això ho fan els pares, t'ho dic per que no sóc la teva mare, ni la teva educadora, sóc la teva germana i abans que mare, la teva amiga i vull que les coses et surtin bé, i com que per sort teva jo et porto set anys i mig d'avantatge en aquesta casa i en aquest sistema(ara si, obert o tancat) de fer les coses, intento aconsellar-te de la millor manera que puc o se però tu, quasi sempre, t'ho prens com un atac de mi cap a tu i no és aixi, bàsicament ho faig per que t'estimo.
Ale, res més.
Ira

Ja esta!!

DESPRÉS DE LES MÚLTIPLES ENQUESTES HA GUANYAT EL SI.

Quasi ningú es creia que seria capaç, sincerament, no m'ho creia ni jo mateixa!
Però dissabte al matí, després de la boda de divendres, em vaig despertar i vaig anar a la pelu, la perruquera va passar olímpicament del que li vaig dir: -SOBRETOT VES EN COMPTE AMB EL REMOLÍ QUE TINC!- Sabeu d'on va tallar més la tia? Doncs de la zona del remolí, és el que tenen els perruquers, els has de dir el contrari del que vols per que t'entenguin, és un gremi bastant curiós. Un altre dia faré una reflexió sobre les característiques dels diferents gremis.

JA TINC FLEKI!!!!

TW.

D'on ve TenebrioWoman?

Això és un tenebrio.


Hi ha qui ja sap la història, però la gran majoria, no la sabeu.
Qui és la TenebrioWoman?

Bé tot va començar un diumenge al matí, que havia dormit amb la Clea, la meva germana de 7 anys. Ens vam despertar i vam anar a la cuina a esmorzar, ens disposavem a prendre un got de llet amb Nesquik, quan vam obrir la llauna i no en quedava!!! (la Gala, la meva altra germana de 14 anys se'l havia acabat!!). Quin bajon...
Però la Clea em va dir: -Mira Ira en aquell pot hi ha ColaCao!!!
Tot orgulloses ens vam preparar el got de llet amb ColaCao, ben fresquet, amb la seva espumeta, pq sabeu q quan et fas el ColaCao fred surt espumeta a dalt.
Doncs ens anavem bebent el ColaCao i comentant com molava petar els trossets de xocolata que no es desfàn amb les dents fins que la Clea em va guanyar i se'l va acabar quan a mi em quedava un culet de llet, i vaig agafar un dels "trossets de xocolata que no es desfàn" amb els dits i vaig descobrir que era un TENEBRIO!!!! Conegut vulgarment com a bitxo de la farina!
Per tant tots els "trossets de xocolata que no es desfàn" que mossegàvem rient, eren tenebrios!!!
Aquella tarda, quan ho vaig explicar a la Llans i a la Gala van buscar a internet el bitxo de la farina, d'aqui se que es diu Tenebrio, que té moltissimes proteïnes i que és de la família de les cucarachas!!!

Des d'aquell dia, sóc la TenebrioWoman.

EM FAIG FLEKI?

Aquest matí fent l'imbecil amb la Llans, he descobert que em podria posar fleki, necessito opinions, pq mai n'he portat i em ve de gust un canvi, xo, què en penseu? La foto és una prova , encara no m'ho he fet, però és per fer-nos una idea.