COM ACABAR AMB LA GANA AL MON

DE CÓMO ACABAR CON EL HAMBRE EN EL MUNDO

Oíd que rápida solución halló Poro, rey de los persas.
"Donde un pobre muera de hambre dentro de nuestros muros, tomaré por cada pobre un rico. Y en la prisión también él morirá de hambre".
Nadie murió de hambre en aquel país. Y los ricos no tuvieron que pasar hambre con los pobres, sino repartir algo de su abundancia.

Federico Rückert (citado por Manuel Llano)

DOMESTICA'M

Poso aquesta foto per què tot i que els homes no solem domesticar, ella és la primera que em va domesticar a mi.

L'altre dia en una estoneta que tenia, em vaig llegir per enèsima vegada "El Petit Príncep" un dels millors llibres, per no dir el millor llibre que mai he llegit, crec que té tanta raó quan parla de la gent gran...
Cada vegada que el llegeixo hi ha una part diferent que em crida l'atenció i aquesta vegada ha estat el capítol XXI, el de la guineu. M'ha fet pensar que els homes, o "la gent gran" (pq desgraciadament, quasi tots nosaltres ja som "gent gran") hauríem de domesticar i deixar-nos domesticar perque és una pràctica que tenim bastant oblidada.
Per què entengueu què vol dir domesticar, us enganxo un fragment del llibre que és una mica llarg però realment val moolt la pena.

...
Aleshores va ser quan va aparèixer la guineu.
-Bon dia- va dir la guineu.
-Bon dia -va respondre educadament el petit príncep, que es va girar, però no va veure res.
-Sóc aquí -va dir la veu -, sota la pomera...
-¿Qui ets? -va dir el petit príncep -. Ets molt bonica...
-Sóc una guineu -va dir la guineu.
-Vine a jugar amb mi -li va proposar el petit príncep-. Estic tan trist...
-No puc jugar amb tu -va dir la guineu-. No estic domesticada.
-Ah! perdona -va fer el petit príncep.
Però, després de reflexionar, va afegir:
-¿Què vol dir "domesticar"?
-Tu no est d'aquí -va dir la guineu-, ¿què busques?
-Busco els homes -va dir el petit príncep -. ¿Què vol dir "domesticar"?
-Els homes -va dir la guineu- tenen escopetes i cacen. És molt empipador. També crien gallines. És l'única cosa interesant que fan. ¿Busques gallines?
-No -va dir el petit príncep-. Busco amics. ¿Què vol dir "domesticar"?
-És un cosa massa oblidad -vadir la guineu-. Vol dir "crear lligams..."
-¿Crear lligams?
-Es clar -va dir la guineu-. Per mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. Per tu només sóc una guineu igual que cent mil altres guineus. Però, si em domestiques, ens necessitarem l'un a l'altre. Per mi seras únic al món. Per tu, jo seré única al món...
-Ja ho començo a entendre -va dir el petit príncep-. Hi ha una flor... em penso que m'ha domesticat...
-Pot ser -va dir la guineu -.A la terra s'hi veuen tota mena de coses...
-Oh!, no és pas a la Terra -va dir el petit princep.
La guineu va semblar molt intrigada:
-¿En un altre planeta?
-Sí.
-¿Hi ha caçadors, en aquest planeta?
-No.
-És interessant això! ¿I gallines?
-No.
-No hi ha res perfecte-va sospirar la guineu.
Però la guineu va tornar a la seva idea:
-Duc una vida monòtona. Caço gallines, els homes em cecen. Totes les gallines s'assemblen, i tots els homes s'assemblen. Per això m'avorreixo una mica. Però, si em domestiques, la meva vida serà com si li toques el sol. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan amagar sota terra. El teu em cridarà fora del cau, com una música. I a més, mira! ¿Veus, allà abaix, els camps de blat? Jo no menjo pa. Per mi el blat es inútil. Els camps de blat no em recorden res. I això és ben trist! Però tu tens els cabells de color d'or. Aleshores serà meravellós quan m'hauras domesticat! El blat, que és daurat, em farà pensar en tu. I m'agradarà el soroll del vent entre el blat...
La guineu va callar i va mirar una bona estona el petit príncep:
-Si us plau... domestica'm! -va dir.
- D'acord -va respondre el petit princep -. però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
-Només es coneixen les coses que es domestiquen -va dir la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d'amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm!
-¿Què s'ha de fer? -va dir el petit príncep.

- S'ha de ser molt pacient - va respondre la guineu -. Per començar t'asseuras una mica lluny de mi, així, a l'herba. Jo et miraré de reull i tu no diras res. El llenguatge és una font de malentesos. Però cada dia et podràs asseure una mica més a prop...
L'endemà el petit príncep va tornar.
-Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora -va dir la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l'hora, cada cop em sentiré més feliç. A les cuatre, ja m'agitaré i m'inquietaré; descobriré el preu de la felicitat! Però si vens a qualsevol hora, no sabré mai quan m'he de preparar el cor... Calen ritus.
-¿Què és un ritus? - va dir el petit príncep.
- També és una cosa massa oblidada -va dir la guineu-. És el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores. Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. El dijous ballen amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me'n vaig a passejar fins a la vinya. Si els caçadors ballesin quan volguessin, tots els dies s'assemblarien i jo no tindria mai vacances.
 Així doncs, el petit príncep va domesticar la guineu. I quan es va acostar l'hora d'anar-se'n:
-Ai!- va dir la guineu- ...Arà ploraré.
- És culpa teva -va dir el petit príncep-, jo no et volia cap mal, però tu has demanat que et domestiqués...
-És clar que sí -va dir la guineu.
- Però ara ploraràs! -va dir el petit príncep.
-És clar que sí -va dir la guineu.
- Així no hi surts guanyant res!
- Hi surto guanyant -va dir la guineu-, pel color del blat. Després va afegir:
- Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.
El petit príncep va anar a veure les roses.
- No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res -els va dir-. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d'altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.
 I les roses estaven incòmodes.
 - Sou boniques, però esteu buides -va continuar dient- No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.
I va tornar amb la guineu:
- Adéu -li va dir...
- Adéu -va dir la guineu -. Aquí tens el meu secret. És molt senzill:només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
...

Gracias por domesticarme Llanos.

D'on ve TenebrioWoman?

Això és un tenebrio.


Hi ha qui ja sap la història, però la gran majoria, no la sabeu.
Qui és la TenebrioWoman?

Bé tot va començar un diumenge al matí, que havia dormit amb la Clea, la meva germana de 7 anys. Ens vam despertar i vam anar a la cuina a esmorzar, ens disposavem a prendre un got de llet amb Nesquik, quan vam obrir la llauna i no en quedava!!! (la Gala, la meva altra germana de 14 anys se'l havia acabat!!). Quin bajon...
Però la Clea em va dir: -Mira Ira en aquell pot hi ha ColaCao!!!
Tot orgulloses ens vam preparar el got de llet amb ColaCao, ben fresquet, amb la seva espumeta, pq sabeu q quan et fas el ColaCao fred surt espumeta a dalt.
Doncs ens anavem bebent el ColaCao i comentant com molava petar els trossets de xocolata que no es desfàn amb les dents fins que la Clea em va guanyar i se'l va acabar quan a mi em quedava un culet de llet, i vaig agafar un dels "trossets de xocolata que no es desfàn" amb els dits i vaig descobrir que era un TENEBRIO!!!! Conegut vulgarment com a bitxo de la farina!
Per tant tots els "trossets de xocolata que no es desfàn" que mossegàvem rient, eren tenebrios!!!
Aquella tarda, quan ho vaig explicar a la Llans i a la Gala van buscar a internet el bitxo de la farina, d'aqui se que es diu Tenebrio, que té moltissimes proteïnes i que és de la família de les cucarachas!!!

Des d'aquell dia, sóc la TenebrioWoman.