Me mantengo en la penumbra.

No tinc res a dir.
Que cadascú pensi el que vulgui.

...

Como un mar eterno quiero ser yo libre amor para que cuando cante, llegar a tu corazón, para que cuando estés solo poder oírme como si se tratara de sirenas oírme…
Siente la llama de la libertad y no tengas miedo para volar…
Abre tu corazón extraño y miéntete a diario miente y di que no me quieres miente y di que no me quieres miéntete como haces siempre miéntete…
Siéntete como la flor de la alegría puesta en tu corazón yo la riego todos los días y le pregunto la razón todavía quiero que vuela porque le guardo mi amor siéntete como la flor de la alegría puesta en tu corazón yo la riego todos los días y le pregunto la razón todavía quiero que vuelva porque le guardo mi amor porque le guardo mi amor…
Siéntete como la flor de la alegría puesta en tu corazón yo la riego todos los días y le pregunto la razón todavía quiero que vuelva Siéntete como la flor de la alegría puesta en tu corazón yo la riego todos los días y le pregunto la razón todavía quiero que vuelva porque le guardo mi amor…

COM S'OBLIDA L'INOBLIDABLE?

Com s'obliden les coses, com es fa per que no et persegueixi una imatge? Com s'oblida el que has après? Com s'obida com has crescut? Com s'obliden els moments mes intensos de la teva vida? Com s'oblida que t'han salvat la vida?
Com puc oblidar que em falta un trosset de mi?
Realment és possible?

OBLIT: Perquè existeix aquesta paraula si no és del tot certa?



Contigo aprendí
que existen nuevas y mejores emociones
Contigo aprendí
a conocer un mundo nuevo de ilusiones

Aprendí
que la semana tiene más de siete días
a hacer mayores mis contadas alegrías
y a ser dichoso yo contigo lo aprendí.

Contigo aprendí
a ver la luz del otro lado de la luna
Contigo aprendí
que tu presencia no la cambio por ninguna

Aprendí
que puede un beso ser más dulce y más profundo
que puedo irme mañana mismo de este mundo

Las cosas buenas ya contigo las viví
y contigo aprendí
que yo nací el día que te conocí.

Andrés Calamaro

BUFF....

No em pregunteu com va anar el concert dels Rollings ja que no hi vaig anar. Aquell mateix dia al matí va morir el meu amic -"germanet de la vida" com em deia ell, el NIL, segur que molts de vosaltres n'heu sentit a parlar ja que ha compartit molts moments, aventures, i anys de la meva vida, ens coneixiem desde que erem minusculs, en fi, com germans.
Què dir d'ell, en fi que mai mai mai podre oblidar-lo ja que forma part de mi, en certa manera, hi ha un trosset dins meu que és ell....

Moltes Gracies a tots els que em feu costat després d'aquesta ostia que m'ha fotut la vida.

Aquesta foto la vam fer just fa un any, un dia que em va portar en bici a la feina.



Nil,

La pena está bailando con el llanto
y cuando quiera bailará conmigo.
La vida apenas solo dura un rato
y es lo que tengo para estar contigo
para decirte lo que nunca canto,
para cantarte lo que nunca digo.

No quiero estrella errante,
no quiero ver la aurora
QUIERO MIRAR TUS OJOS DEL COLOR DE LA COCACOLA

FRED O CALOR?

Després de desitjar amb bojeria que d'una vegada fagi fred i nevi per fer snow com deu mana, he trobat aquesta foto de fa dos estius a formentera quan vaig marxar una setmana amb els meus pares i les meves germanetes, (el mes anterior hi havia anat amb la llans) "intesivo isleño". Bé he trobat aquesta foto i m'ha donat taaaaant bon rollo, -PERO TAAAANT- (matització que fa molta gràcia a la llans). I llavors penso, ara que fot un fred o carda una fred, que diria algun q jo em se, enyoro la caloreta de l'estiu, anar amb tirants en comptes d'estar amorrada a cada estufa que trobo..., et vesteixes amb 30 segons, per tant la llans em fa esperar menys... tot i que ultimament no la veig massa pq estic en procés de tornar-me autista!!
Bueno, que mola que fagi fred i nevi, xo que nevi!!! I quant haguem fet snow fins que no quedi neu, que vingui ràpid l'estiuet i el solet... i la platjeta, ademés el Gonzalo i jo hem decidit que aquest estiu provarem el Kitesurf, a veure que tal, llavors serem super surferos, bueno jo seré super pija-surfera, (en un altre post ja explicaré lo de pija ok? Qui vulgui que s'apunti a provar el Kitesurf!!!

COM POT ARRIBAR A CANVIAR UN DIA

UN DIA DE LA MEVA VIDA AGAFAT A L'ATZAR

---07:30 Sona el despertador, oh no! No reboto el mòbil contra la paret pq l'he pagat jo, però ara ja m'ha despertat, anem a mirar-ho amb bons ulls, gràcies mòbil, sense tu no ho podria fer, no et puc culpar, t'ho he ordenat jo. Aral estic contenta tinc tot un dia per davant, i fa sol! Surto al carrer i dedico somriures a la gent, no costa res.

---12:00 És un dia més, tot bé, de què m'he de queixar? Estic bé de salut i la meva família i els que m'importen també. No m'he de preocupar no estressar per coses puntuals, potser m'estressa alguna cosa, xo què és al costat de lot lo demés? Res!


---12:30 Ademés algú m'ha donat alguna alegria, AVUI ESTIC CONTENTA!


---15:00 He dinat, quina sort que tinc, (a l'edat mitjana, la gent normal poques vegades dinava).


--- 15:30 Sona el mòbil, (l'ultima vegada que ha sonat m'ha despertat i estic contenta d'haver-me despertat!) L'agafo, algú em desfà l'alegria que m'havien donat abans, existeix la manía de fer les coses més difícils del que haurien de ser. Ja no somric.


---16:00 M'agradaria dormir una mica, (el despertador ha sonat molt dhora, cabron! ) No m'adormo, hi ha coses que em volten al cap.


---16:30 Recordo que tinc un amic q té problemes, em necessita, no puc, ara no, vull estar per tu, quan t'he necessiitat has estat al pie del cañon xo tinc el cap massa preocupat per mi! MERDA, soc egoïsta? No puc pensar.
Recordo que durant la setmana no veig a la meva germana petita Clea (no coincidim en horaris) i el cap de setmana marxa quasi sempre, creix i no me n'adono, l'estimo tant... TINC GANES DE VEURE-LA i no puc.
JA NO ESTIC CONTENTA!

---17:00 Treballo, faig coses que no tenen que veure amb mi, no tinc temps de pensar, estic concentrada i distreta, ric amb la Carme la Lulu i la Blanca x les parides de sempre, m'expliquen l'estat d'ànim d'en Porras al matí, riem, xo de tant en tant em fa una volta l'estómag i em ve tot al cap, em torno concentrar, tornem a riure.


---21:00 Surto de treballar. Tinc fred, ja no fa sol, m'he emocionat al matí i no m'he abrigat prou. Em trobo amb la Llanos i li explico el meu dia, reflexionem, l'estómac em va donant voltes, ella intenta fer-me veure les coses des d'un altre punt, l'estomac segueix al Dragon Khan.


---22:30 Arribo a casa, ja han sopat tots i la Clea dorm, ja és un dia més gran... Sopo sola.


---23:30 Vaig a la meva habitació, em truca el Gonzalo i es preocupa per que em veu desanimada, em pregunta que em passa, en realitat no em passa res en concret, com li explico? li dic que no es preocupi, no em passa res, sera que estic cansada i li dic que és llarg i ja li explicaré, xo que no es preocupi, en realitat no és res. Alimento als peixos i els faig un resum mental del meu dia, vosaltres viviu a un aquari, no feu res mes en tot el dia que donar voltes , nedar i esperar que jo arribi per que us doni menjar, quina sort, memòria de tres segons!!! no podeu pensar en aquest matí!!!


---24:00 Em fico al llit, que bé, vaig a llegir un llibre que em té enganxadissima, aconseguirà feina en Tom per alimentar als seus fills en plena Edat Mitjana? (Los Pilares de la Tierra).
Començo a llegir i mentre llegeixo penso en el despertador, el sol, els somriures a la gent, la salut, l'alegria que m'havien donat, el dinar, l'edat mitjana, la trucada, el meu amic (merda tinc massa coses al cap per estar x tu), la Clea, les coses fàcils, les coses dificils, la feina, el fred, la Llanos que m'ajuda, el Gonzalo que es preocupa els peixos que son estupids i no pensen!!!! De sobte me n'adono que he llegit una pàgina i no se què he llegit, tot està en silenci i el que més em ve de gust és deixar el llibre i CRIDAAAAAAAAAR!!!!

---01:00 Tinc son.

DOMESTICA'M

Poso aquesta foto per què tot i que els homes no solem domesticar, ella és la primera que em va domesticar a mi.

L'altre dia en una estoneta que tenia, em vaig llegir per enèsima vegada "El Petit Príncep" un dels millors llibres, per no dir el millor llibre que mai he llegit, crec que té tanta raó quan parla de la gent gran...
Cada vegada que el llegeixo hi ha una part diferent que em crida l'atenció i aquesta vegada ha estat el capítol XXI, el de la guineu. M'ha fet pensar que els homes, o "la gent gran" (pq desgraciadament, quasi tots nosaltres ja som "gent gran") hauríem de domesticar i deixar-nos domesticar perque és una pràctica que tenim bastant oblidada.
Per què entengueu què vol dir domesticar, us enganxo un fragment del llibre que és una mica llarg però realment val moolt la pena.

...
Aleshores va ser quan va aparèixer la guineu.
-Bon dia- va dir la guineu.
-Bon dia -va respondre educadament el petit príncep, que es va girar, però no va veure res.
-Sóc aquí -va dir la veu -, sota la pomera...
-¿Qui ets? -va dir el petit príncep -. Ets molt bonica...
-Sóc una guineu -va dir la guineu.
-Vine a jugar amb mi -li va proposar el petit príncep-. Estic tan trist...
-No puc jugar amb tu -va dir la guineu-. No estic domesticada.
-Ah! perdona -va fer el petit príncep.
Però, després de reflexionar, va afegir:
-¿Què vol dir "domesticar"?
-Tu no est d'aquí -va dir la guineu-, ¿què busques?
-Busco els homes -va dir el petit príncep -. ¿Què vol dir "domesticar"?
-Els homes -va dir la guineu- tenen escopetes i cacen. És molt empipador. També crien gallines. És l'única cosa interesant que fan. ¿Busques gallines?
-No -va dir el petit príncep-. Busco amics. ¿Què vol dir "domesticar"?
-És un cosa massa oblidad -vadir la guineu-. Vol dir "crear lligams..."
-¿Crear lligams?
-Es clar -va dir la guineu-. Per mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. Per tu només sóc una guineu igual que cent mil altres guineus. Però, si em domestiques, ens necessitarem l'un a l'altre. Per mi seras únic al món. Per tu, jo seré única al món...
-Ja ho començo a entendre -va dir el petit príncep-. Hi ha una flor... em penso que m'ha domesticat...
-Pot ser -va dir la guineu -.A la terra s'hi veuen tota mena de coses...
-Oh!, no és pas a la Terra -va dir el petit princep.
La guineu va semblar molt intrigada:
-¿En un altre planeta?
-Sí.
-¿Hi ha caçadors, en aquest planeta?
-No.
-És interessant això! ¿I gallines?
-No.
-No hi ha res perfecte-va sospirar la guineu.
Però la guineu va tornar a la seva idea:
-Duc una vida monòtona. Caço gallines, els homes em cecen. Totes les gallines s'assemblen, i tots els homes s'assemblen. Per això m'avorreixo una mica. Però, si em domestiques, la meva vida serà com si li toques el sol. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan amagar sota terra. El teu em cridarà fora del cau, com una música. I a més, mira! ¿Veus, allà abaix, els camps de blat? Jo no menjo pa. Per mi el blat es inútil. Els camps de blat no em recorden res. I això és ben trist! Però tu tens els cabells de color d'or. Aleshores serà meravellós quan m'hauras domesticat! El blat, que és daurat, em farà pensar en tu. I m'agradarà el soroll del vent entre el blat...
La guineu va callar i va mirar una bona estona el petit príncep:
-Si us plau... domestica'm! -va dir.
- D'acord -va respondre el petit princep -. però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
-Només es coneixen les coses que es domestiquen -va dir la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d'amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm!
-¿Què s'ha de fer? -va dir el petit príncep.

- S'ha de ser molt pacient - va respondre la guineu -. Per començar t'asseuras una mica lluny de mi, així, a l'herba. Jo et miraré de reull i tu no diras res. El llenguatge és una font de malentesos. Però cada dia et podràs asseure una mica més a prop...
L'endemà el petit príncep va tornar.
-Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora -va dir la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l'hora, cada cop em sentiré més feliç. A les cuatre, ja m'agitaré i m'inquietaré; descobriré el preu de la felicitat! Però si vens a qualsevol hora, no sabré mai quan m'he de preparar el cor... Calen ritus.
-¿Què és un ritus? - va dir el petit príncep.
- També és una cosa massa oblidada -va dir la guineu-. És el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores. Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. El dijous ballen amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me'n vaig a passejar fins a la vinya. Si els caçadors ballesin quan volguessin, tots els dies s'assemblarien i jo no tindria mai vacances.
 Així doncs, el petit príncep va domesticar la guineu. I quan es va acostar l'hora d'anar-se'n:
-Ai!- va dir la guineu- ...Arà ploraré.
- És culpa teva -va dir el petit príncep-, jo no et volia cap mal, però tu has demanat que et domestiqués...
-És clar que sí -va dir la guineu.
- Però ara ploraràs! -va dir el petit príncep.
-És clar que sí -va dir la guineu.
- Així no hi surts guanyant res!
- Hi surto guanyant -va dir la guineu-, pel color del blat. Després va afegir:
- Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.
El petit príncep va anar a veure les roses.
- No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res -els va dir-. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d'altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.
 I les roses estaven incòmodes.
 - Sou boniques, però esteu buides -va continuar dient- No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.
I va tornar amb la guineu:
- Adéu -li va dir...
- Adéu -va dir la guineu -. Aquí tens el meu secret. És molt senzill:només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
...

Gracias por domesticarme Llanos.

OSEA SOY GUAY, o no

Mira Gala, jo també se ser mega guay pujada a un cavall, (que per qui no ho sàpiga és la CAMPA, de Campanera, i és la euga de la meva cosina Elena i tb és la euga amb la que la Gala fa els concursos de doma i queda segona de tres...) bé, Gala tb sóc mega guay fent snow. Aquest finde no has vingut a fer snow amb nosaltres per passarte de ser megaguay i volguer sortirte amb la teva com sempre sense pensar, espero q això t'hagi servit alguna coseta i que no et torni a passar, pq la veritat es que se t'ha trobat a faltar. A partir d'ara, pensa les cosetes!!! Que sembla mentida que no sàpigues com funcionen aqui les coses.
Un megapetonet.

Perdoneu, que hagi dedicat aquest espai a la Gala, la meva germana petita-mitjana, pensareu que li podria dir les coses directament i personalment a ella xo esq ja ho he fet milions de vegades i sembla que aquest sistema (i no parlo de sistemes dels que estan oberts i tancats) no funciona, així que GALA, et dedico aquestes linies xq x escrit no li puc posar cap to de veu ni cap cara, aixi no penses que t'ho dic per molestar-te ni per ficar-me amb tu ni per fotre't la bronca ni res aixi, al contrari, això ho fan els pares, t'ho dic per que no sóc la teva mare, ni la teva educadora, sóc la teva germana i abans que mare, la teva amiga i vull que les coses et surtin bé, i com que per sort teva jo et porto set anys i mig d'avantatge en aquesta casa i en aquest sistema(ara si, obert o tancat) de fer les coses, intento aconsellar-te de la millor manera que puc o se però tu, quasi sempre, t'ho prens com un atac de mi cap a tu i no és aixi, bàsicament ho faig per que t'estimo.
Ale, res més.
Ira