Com s'obliden les coses, com es fa per que no et persegueixi una imatge? Com s'oblida el que has après? Com s'obida com has crescut? Com s'obliden els moments mes intensos de la teva vida? Com s'oblida que t'han salvat la vida?
Com puc oblidar que em falta un trosset de mi?
Realment és possible?
OBLIT: Perquè existeix aquesta paraula si no és del tot certa?
Contigo aprendí
que existen nuevas y mejores emociones
Contigo aprendí
a conocer un mundo nuevo de ilusiones
Aprendí
que la semana tiene más de siete días
a hacer mayores mis contadas alegrías
y a ser dichoso yo contigo lo aprendí.
Contigo aprendí
a ver la luz del otro lado de la luna
Contigo aprendí
que tu presencia no la cambio por ninguna
Aprendí
que puede un beso ser más dulce y más profundo
que puedo irme mañana mismo de este mundo
Las cosas buenas ya contigo las viví
y contigo aprendí
que yo nací el día que te conocí.
Andrés Calamaro
7 comentaris:
aquest post no estarà inspirat en la conversa que varem tenir tu i jo, oi?
perquè l'oblit va ser un dels temes tractats...
i responent a la teva pregunta:
l'inoblidable s'oblida per exemple amb amnesia. És una resposta freda, i se que no anava per aquí la pregunta, però és una resposta valida. L'amnesia et pot fer oblidar tot el que has sigut. Tot i que per la meva experiència televisiva es pot tornar a recuperar.
Quina resposta tan poc interessant, no? però, si més no, és una resposta al teu blog. Que ja és alguna cosa.
No tranquil, està inspirat en el post titulat "buf..." del Juny,. L'amnesia no em serveix pq no ho vull oblidar tot, el que necessito és oblit selectiu...
Però moltes gràcies per la resposta, sabia que no fallaries!
Tranquil que el tema de la conversa, va molt bé, con sus mas y sus menos però bé.
Moles gràcies, un petonet i segurament, fins diumenge.
ey! he llegit a wikipedia que per oblidar shan de seguir tres pasos
1.no tenir un mac rosa
2.recordar linoblidable cada dia per fer-ho cotidia
3.no tirarse pets ni rots.
un cop ho aconsegueixis ja veuras
Necesitas olvido selectivo?
Estás buscando una manera de hacer desaperecer el sufrimiento. Si se pudiera olvidar selectivamente, todo seria más fácil pero no es la mejor manera.
Imaginate por un momento sin todas esas cosas que quieres olvidar.... no serias tu.
Estás segura que quieres borrar 23 años de recuerdos increibles, de mil cosas que has aprendido con él, de momentos que te han hecho disfrutar y sufrir a su lado? Claro que no quieres.
La última cosa que te enseñado ha sido una putada enorme, pero ya no va ha estar aquí contigo para que podais aprender juntos, ahora tienes que aprender por tu cuenta. Es una putada, pero no (le) hagas eso (a pesar de lo que él haya hecho), no borres todo eso, no lo olvides, porque si lo olvidas dejará de existir del todo.
Hay cosas que no tendrian que pasar NUNCA, pero pasan, siempre ha sido así y siempre será así. Y tanto las cosas buenas como las malas nos hacen como personas.
Hay mucha gente contigo, no te olvides tampoco de eso.
un beso enorme, SENFORT
uy... queria decir, SENDFORT, ya sabes...
La Llanos m'ha tret les paraules de la boca.
Els records són els que ens cosntrueixen com el que som. Si haguessis viscuts altres experiènciesno series com ets avui en dia. De fet, el que vivim ens ensenya moltes coses. Si per exemple oblidessim que el foc crema, sempre voldriem tocar-lo i ens fariem mal. però amb una vegada en tenim prou.
La vida és una gran putada, per sort no sempre és així i és per això que hem de recordar. Si t'oblides de les coses, com ens reconeixerem en futures vides!!!!
I com ha dit la Llans, els que som aquí tenim l'obligació de recordar als que no hi són, pq d'aquesta manera, en el nostre pensament, sempre sempre estaran amb nosaltres.
Un petonàs.
LAIA L.
Ey, hola Laia!! Cuanto tiempo, que sorpresa leerte; que bonito y cuanta verdad.
Espero que estés bien. Podrias venir algún dia a fer un cafè a la Ira/Gon/Taxi's house, asi ves al Taxi, a la house, nosotras a ti y tu a nosotras
Un beso!
Publica un comentari a l'entrada