dilluns, de desembre 17, 2007

EL TAXI HA APROVAT


Dissabte el Taxi i el seu superguia Gon van fer l'examen de final del curs d'obediència i el van aprobar amb les millors qualificacions de la classe.

FELICITATS TAXI!!!!!!

dimecres, de desembre 05, 2007

PARIS

Hola, ahir la Llans i jo vam tornar de Paris, hi hem estat uns dies cuuidant a les meves cosinetes Julia i Leonor, però mentre elles eren al cole, nosaltres feiem de turistes. Un resum ràpid pq no tinc temps per allargar-me en explicacions...

Ens vam moure bàsicament en metro.


Vam anar a veure, evidentment, la Tour Eiffel.

Vam pujar a peu!


Anavem pel carrer i ens vam trobar a aquests personatges.


Vam anar als Invalides amb la Leonor.




La Llans va aprendre a jugar aun joc de Pokemon en francès amb la Julia i el Tonino (ombra de la Julia).


Evidentment també vam anar al Moulin Rouge


I a casa jugavem amb les nenes, la llans feia sustos i jo feia de shrek.




L'ultima nit vam anar a sopar a un restaurant molt xulo que es diu Apollo, us el recomanem.


L'ultim dia vam va fer sol i a l'hora de dinar em molestava als ulls!


A l'aeroport anant cap al satèl·lit 7...


Fins aqui el resumet del viatget.

dijous, de novembre 08, 2007

COM S'OBLIDA L'INOBLIDABLE?



Com s'obliden les coses, com es fa per que no et persegueixi una imatge? Com s'oblida el que has après? Com s'obida com has crescut? Com s'obliden els moments mes intensos de la teva vida? Com s'oblida que t'han salvat la vida?
Com puc oblidar que em falta un trosset de mi?
Realment és possible?

OBLIT: Perquè existeix aquesta paraula si no és del tot certa?



Contigo aprendí
que existen nuevas y mejores emociones
Contigo aprendí
a conocer un mundo nuevo de ilusiones

Aprendí
que la semana tiene más de siete días
a hacer mayores mis contadas alegrías
y a ser dichoso yo contigo lo aprendí.

Contigo aprendí
a ver la luz del otro lado de la luna
Contigo aprendí
que tu presencia no la cambio por ninguna

Aprendí
que puede un beso ser más dulce y más profundo
que puedo irme mañana mismo de este mundo

Las cosas buenas ya contigo las viví
y contigo aprendí
que yo nací el día que te conocí.

Andrés Calamaro

dissabte, de novembre 03, 2007

ROSA QUE L'AMOR S'HI POSA

COM MOLTS SABEU, M'ENCANTA EL ROSA, HO RECONEC, DE NENA NO VAIG TENIR OBSESSIÓ PRINCESITA I LA TINC ARA, M'AGRADARIA TENIR UNA VIDA ROSA I AQUI VAN UNA SERIE DE COSES QUE FARIEN QUE JO VISQUÉS EN AQUEST MON TANT DESITJAT.

LES COSES QUAN SON ROSES, SON MES MONES!

Començem per la casa i despres petits detallets...















i el millor de tot:


AAAI EL ROSA....

dimarts, d’octubre 16, 2007

ALFONSOOOOOOOOOO

Aquests dies ha estat l'Alfonso a la seva habitació, la ha estrenat, per fi!!!
Hem fet moltes cosetes, vaig a fer un resum dels moments mes rellevants.


Primer com sempre, Singstar...


Dissabte al matí, vam anar tots a les classes del Taxi, però com que nosaltres 4 no podiem entrar a la classe vam trobar la manera de passar l'estona.

Figura humana:


Posando para el futuro.



I l'Alfonso va tenir moooolta paciència amb la Clea.


I També dissabte vam anar a patinar sobre gel!!!
Primera vegada tant de l'Alfonso com de la Clea...







I després vam anar a la bolera.
Primera vegada de la Clea, (que mona...)



Tenia un super bon profe.




I després de tot això vam arribar a casa i l'Alfonso i jo, vam fer un concurs de truites de formatge, com podeu veure, el concurs no era de gustos sino de formes!!!!



EN FI, UNS DIES GENIALS!! VUELVE PRONTO ALFONSOOOOOOOOOOOOOO

dijous, d’octubre 04, 2007

dilluns, de setembre 03, 2007

VACANCES - CADIZ (PART:Casa nostra)

Bueno bueno bueno, no tot a la meva vida és el Taxi, i com que s'acaba l'estiu farem un homenatge als dies que vam estar la Llanos i jo a Cadiz.



Com que tinc milions de fotos, anirem per parts, avui toca casa nostra, la casa on estavem, que era un antic monestir. Era la casa d'un pintor que ens va llogar una habitació.

Començem per la porta del carrer, veieu que hi ha una clau a sobre?


Es que a dins hi havia un "Llaves en un minuto"!


Això era un antic pou que donava a un celobert.


Les escales (molt desgastades degut al temps que tenen...)


Més escales... Viviem a dalt de tot i sense ascensor...


A meitat de pujar les escales hi havia això, l'any que es va fer el monestir.


I ja som quasi a dalt de tot.


Ara si!


La porta de dalt, de casa, petita eh?


Fent un cafè a la cuina, a que mola la barra? (Ara acabo de caure en que no hi havia taula per dinar... Verdad Llanos?)


La nostra habitació. Aquest quadre li donava molt bon rotllo a la LLanos, oi Vidalsa?


La porta del lavabo. A la casa hi havia tot de detallets que estaven molt bé com per exemple aquesta aixeta que hi ha penjada .


El passadís, el terre m'encanta!


El Manu, el pintor, tenia un taller fora de casa, però a la saleta-cuina hi tenia una caballet i pintures en un racó, li donava un toke super bohemi a la casa, m'encantava aquell racó!!


Això es veia desde el balcó, el mercat i l'edifici de correus.



I AQUI VAN ELS NOSTRES COMPANYS DE PIS.

El Toppo, de vuit mesos, com una cabra i amb cara i cos d'egipci.


I la Valentina, de vint anys, caminava a 2 per hora i tardava 5 minuts en aixecar-se del terra, boniiiisssima!




Bé fins aquí el que era casa nostra, espero tenir ànims per seguir fent resum de Cadiz.