divendres, de juny 09, 2006
COM POT ARRIBAR A CANVIAR UN DIA
UN DIA DE LA MEVA VIDA AGAFAT A L'ATZAR
---07:30 Sona el despertador, oh no! No reboto el mòbil contra la paret pq l'he pagat jo, però ara ja m'ha despertat, anem a mirar-ho amb bons ulls, gràcies mòbil, sense tu no ho podria fer, no et puc culpar, t'ho he ordenat jo. Aral estic contenta tinc tot un dia per davant, i fa sol! Surto al carrer i dedico somriures a la gent, no costa res.
---12:00 És un dia més, tot bé, de què m'he de queixar? Estic bé de salut i la meva família i els que m'importen també. No m'he de preocupar no estressar per coses puntuals, potser m'estressa alguna cosa, xo què és al costat de lot lo demés? Res!
---12:30 Ademés algú m'ha donat alguna alegria, AVUI ESTIC CONTENTA!
---15:00 He dinat, quina sort que tinc, (a l'edat mitjana, la gent normal poques vegades dinava).
--- 15:30 Sona el mòbil, (l'ultima vegada que ha sonat m'ha despertat i estic contenta d'haver-me despertat!) L'agafo, algú em desfà l'alegria que m'havien donat abans, existeix la manía de fer les coses més difícils del que haurien de ser. Ja no somric.
---16:00 M'agradaria dormir una mica, (el despertador ha sonat molt dhora, cabron! ) No m'adormo, hi ha coses que em volten al cap.
---16:30 Recordo que tinc un amic q té problemes, em necessita, no puc, ara no, vull estar per tu, quan t'he necessiitat has estat al pie del cañon xo tinc el cap massa preocupat per mi! MERDA, soc egoïsta? No puc pensar.
Recordo que durant la setmana no veig a la meva germana petita Clea (no coincidim en horaris) i el cap de setmana marxa quasi sempre, creix i no me n'adono, l'estimo tant... TINC GANES DE VEURE-LA i no puc.
JA NO ESTIC CONTENTA!
---17:00 Treballo, faig coses que no tenen que veure amb mi, no tinc temps de pensar, estic concentrada i distreta, ric amb la Carme la Lulu i la Blanca x les parides de sempre, m'expliquen l'estat d'ànim d'en Porras al matí, riem, xo de tant en tant em fa una volta l'estómag i em ve tot al cap, em torno concentrar, tornem a riure.
---21:00 Surto de treballar. Tinc fred, ja no fa sol, m'he emocionat al matí i no m'he abrigat prou. Em trobo amb la Llanos i li explico el meu dia, reflexionem, l'estómac em va donant voltes, ella intenta fer-me veure les coses des d'un altre punt, l'estomac segueix al Dragon Khan.
---22:30 Arribo a casa, ja han sopat tots i la Clea dorm, ja és un dia més gran... Sopo sola.
---23:30 Vaig a la meva habitació, em truca el Gonzalo i es preocupa per que em veu desanimada, em pregunta que em passa, en realitat no em passa res en concret, com li explico? li dic que no es preocupi, no em passa res, sera que estic cansada i li dic que és llarg i ja li explicaré, xo que no es preocupi, en realitat no és res. Alimento als peixos i els faig un resum mental del meu dia, vosaltres viviu a un aquari, no feu res mes en tot el dia que donar voltes , nedar i esperar que jo arribi per que us doni menjar, quina sort, memòria de tres segons!!! no podeu pensar en aquest matí!!!
---24:00 Em fico al llit, que bé, vaig a llegir un llibre que em té enganxadissima, aconseguirà feina en Tom per alimentar als seus fills en plena Edat Mitjana? (Los Pilares de la Tierra).
Començo a llegir i mentre llegeixo penso en el despertador, el sol, els somriures a la gent, la salut, l'alegria que m'havien donat, el dinar, l'edat mitjana, la trucada, el meu amic (merda tinc massa coses al cap per estar x tu), la Clea, les coses fàcils, les coses dificils, la feina, el fred, la Llanos que m'ajuda, el Gonzalo que es preocupa els peixos que son estupids i no pensen!!!! De sobte me n'adono que he llegit una pàgina i no se què he llegit, tot està en silenci i el que més em ve de gust és deixar el llibre i CRIDAAAAAAAAAR!!!!
---01:00 Tinc son.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Molt descriptiu. T'has despullat força en aquestes línies. Suposo q si el Gonzalo llegeix això ja entendrà el q era massa llarg per explicar.
Demana-li a la Lu plegar abans un cop a la setmana per veure la Clea. És una opció.
Tot és molt complicat, però ANIMS.
Gràcies, era un dia d'aquests que de de sobte PAM! explotes. Gracies pels anims.
Ara a l'estiu, ens veurem una mica més amb la Clea, tenim vacances les dues.
Gracies pels anims.
Publica un comentari a l'entrada