2 SON MULTITUD

Ahir concert Calamaro + Fito.


M'ho vaig passar molt bé, feia molt de temps que no anava a un concert i la veritat és que va estar genial!

JA SOM TRES, US PRESENTO AL TAXI

Dissabte vam anar a Sils a buscar al TAXI, el nou membre de la familia.


És un Border Collie i es un trasto que comença a saber qui som i a entendre les coses que li diem. Li encanta jugar i estar amb la gent, no té por de res i no li ha costat gaire adaptar-se a casa nostra. És MONISSSSSSiM!!!

BUFF....

No em pregunteu com va anar el concert dels Rollings ja que no hi vaig anar. Aquell mateix dia al matí va morir el meu amic -"germanet de la vida" com em deia ell, el NIL, segur que molts de vosaltres n'heu sentit a parlar ja que ha compartit molts moments, aventures, i anys de la meva vida, ens coneixiem desde que erem minusculs, en fi, com germans.
Què dir d'ell, en fi que mai mai mai podre oblidar-lo ja que forma part de mi, en certa manera, hi ha un trosset dins meu que és ell....

Moltes Gracies a tots els que em feu costat després d'aquesta ostia que m'ha fotut la vida.

Aquesta foto la vam fer just fa un any, un dia que em va portar en bici a la feina.



Nil,

La pena está bailando con el llanto
y cuando quiera bailará conmigo.
La vida apenas solo dura un rato
y es lo que tengo para estar contigo
para decirte lo que nunca canto,
para cantarte lo que nunca digo.

No quiero estrella errante,
no quiero ver la aurora
QUIERO MIRAR TUS OJOS DEL COLOR DE LA COCACOLA

I AQUESTA NIT.... ELS ROLLINGS!

YUHU! Per fi ha arribat el moment!!! Per fi els tornaré a veure, qui sap si és la ultima vegada...
La cosa és que avui és el dia internacional de la música i que tots els que estarem a l'estadi olímpic de Barcelona, ho celebrarem de la millor manera que hi ha, amb ells.

Escoltant (Per anar fent boca): Streets of love._ ABIGGERBANG


You're awful bright, you're awful smart
I must admit you broke my heart
The awful truth is really sad
I must admit I was awful bad

While lovers laugh and music plays
I stumble by and I hide my pain
The lamps are lit the moon is gone
I think I've crossed the Rubicon

And I, I, I, I, I, I, I
Walked the streets of love
And they're full of tears
And I, I, I, I, I, I, I
Walked the streets of love
And they are full of fears

While music pumps from passing cars
A couple watched me from a bar
A band just played the wedding march
and the cornerstore mends broken hearts
A woman asked me for a dance
Oh, It's free of charge just one more chance

Oh I, I, I, I, I, I, I
Walked the streets of love
And they are full of tears
And I, I, I, I, I, I, I
Walked the streets of love
For a thousand years

You had the moves, you had the cards
I must admit you were awful smart
The awful truth is awful sad
I must admit I was awful bad

And I, I, I, I, I, I, I
I walked the streets of love
and they're drenched with tears

And I, I, I, I, I, I, I
I walked the streets of love
for a thousand years
And I, I, I, I, I, I, I
Walked the streets of love
For a thousand years



Aquesta cançó és preciosa. M'encanta. MMMMMMM quins nervisssss!

I DEMA..... AL sonar!!!

La veritat és que cada any, quan s'acaba el sónar, ja tinc ganes de que torni a ser. No hi vaig de festa, hi vaig a currar, però m'ho passo molt milllor que si hi anés de festa, com ja sabeu, jo no sóc gens de la festa, de fet hi vaig anar un any i vaig durar una hora...
La cosa és que aquest any em feia la mateixa il·lusió fins que vaig anar a signar el contracte i em van dir que m'havien canviat de barra, i m'han canviat de la millor barra el sónar, a la pitjor... però bueno...
què hi farem, guanyaré pasta i intentaré passar-m'ho el millor que pugui.

La imatge del sónar d'aquest any:


El regreso de Smiley protagoniza la imagen de Sónar 2007

Las escenografías de época del fotógrafo Lejaren À Hiller protagonizan la imagen de Sonar 2007. La magnífica serie de Lejaren retrata la Historía de la Cirujía a través del tiempo, bajo un tratamiento expresionista y teatralizado de la luz, una composición de vocación pictórica y el gusto por un velado erotismo.
Sin embargo, si nos fijamos con atención, detectamos la presencia de un intruso en cada una de las escenas.
Smiley, el icono por excelencia de la música acid a finales de los ochenta, se cuela ahora en la Historia de la Cirujía, como el gracioso que se mete tras el corresponsal de un telediario para saludar. Smiley regresa pero lo hace de manera absurda, en un contexto que no le es propio. La imagen de Sonar 2007 parece señalar el sinsentido de toda vuelta, sea al pasado o al futuro, dejando así en la mirada del espectador más preguntas que respuestas.

Un tastet del sónar 2007:



Apa, desapareixo fins dilluns! Que ningú em truqui de dia! He de dormir!

JA TENIM CASA NOSTRA!!!

Per fi ho hem aconseguit, el Gonzalo i jo anem a viure a Sant Just!!!
Aqui van unes fotillos del piset quan encara estava per pintar, ara, s'està pintant, bé el Gonzalo i el Miguel l'estan pintant i arreglant les escletxes, jo ajudaré el cap de setmana quan no treballi...
No poso foto de l porta de baix i de l'escala per què com molts de vosaltres sabreu, no m'agraden geeeens! Xo el piset és remoníssim!

Alla van!


El menjador amb la finestra que dóna al passadís.


El menjador vist desde la finestra que dóna al passadís.


Un trosset de la nostra habitació.


El bany.


L'habitació de l'Alfonso (Hi ha hagut molta polèmicaamb el nom d'aquesta habitació, però està decidit, es diu aixi)


La cuina.


I el passadís.

D'aqui uns dies faré un antes y después amb les fotos noves de quan el pis estigui en condicions!

PER ALEGRAR EL DIA

Per que veure això m'ha fet riure molt i espero que a vosaltres també, que tot i que de vegades vénen problemillas inesperats, sempre hi ha coses que ens poden fer riure. Que tingueu un BON DIA.

Com més cosins..............mes endins!

Tot i que hi ha 10 persones al meu llit, això no és una orgía, és una cosa molt millor, tenir a una bona part dels meus cosins i altres familiars durant una tarda amb mi! Tots junts!! M'encanta!
Diumenge vam celebrar els 16 anys de la Gala i va venir mogollon de gent a casa a dinar, la Llanos i jo vam fer un Tiramisú que va tenir més èxit que la Gala!
I després del tiramisú vam anar a la meva habitació a fer unes partidetes d'Expression-express, vam passar una molt bona estona!
Foto, d'esquerra a dreta: Ester, Ira, Gala, Helena, Llanos, Gonzalo, Lucas, i a primera línia Elena, Clea i Tete.
M'encanta estar amb vosaltres!
Us estimo mooolt!!!

MI PRIMO LUCAS Y FREAK THEATER en el APOLO

Como ya dije en el anterior post, el sábado abandoné un rato a los gigantes y fuy al concierto d mi primo, POOOOR FIN!
Me encantó verlo, daba gusto ver cómo disfrutaba. Aqui van unas fotos del concierto y lo mejor, un video!!
Tot i que la Gala i yo nos quedamos sin voz gritando, Lucas no nos hizo ni p.... caso! Y a la que me despisté la Gala ya estaba ligando con un rubio que resultó ser amigo de Lucas...

Que guapo x dios! Esq... vaya primo tengo! Que concentrado está!


Aqui la Gala y el papá disfrutando del niño... No es por nada pero Tom destaca...


Si esque mi primo puede tocar hasta haciendo la vertical...


Lucas...


El cantante...


Lucas... (si es que sólo tengo ojos pa' mi primo...)


Este es el rubio que se puso a ligar con la Gala, que estuvo filosofando con nuestros nombres y ni siquiera nos dijo el suyo! Además invitó a la Gala a ir un dia de excursión a caballo desde el club de polo hasta el monte!!! Lucas, haz algo, haz el favor de controlar, que tus amigos intentan ligar con tu prima peke!!! Que fuerte me parece!!


Mas Lucas...


Todos.


Y el Video!!! El prota EVIDENTEMENTE es Lucas.


FELICIDADES LUCAS ME LO PASÉ MUY BIEN!

RE:VIAJES FANTASTICOS

Como cada vez que vienen a Barna, ha sido genial. Esta vez la visita fue un mano a mano entre "Sierra" y Alfonsiu, unos tíos grandes donde los haya. Tan grandes como la alegría que traen y nos hacen estar simpre que vienen con los brazos bien abiertos.

Es bueno saber que tienes gente tan lejos y a la vez tan cerca. Un besazo y ahí van otras fotitos del finde.

Cena en la mesa 32 mesa 32


Lio de pajitas fuego y sorbidas de mecheros...


Alfonso se descojona, por qué será?


Claro, viendo lo que hace este equipo antes de un partido...


Él intentó poner remedio, pero...


Para levantar los animos nos fuimos a pasear, los hombres de Paco...


La Milba, su dueña y la que hace las fotos que por eso no sale...

(Sois unos mierdas tods pq no kisisteis llegar al final del caminito y nos quedaban 5 minutos!!! Os perdisteis una vista y unas fotos preciosas, yo ya he estado, o sea que quien se jode sois vosotros!!!)

La milba tuvo probelmas con las cabras y...Luego nos fuimos a la Ovella Negra


Jugamos a los dardos...


Alf se concentró...


Y no hace falta que diga quien ganó no? Si el repelente que esta conmigo... Que no lo soporto xo m tiene enganchadita...


X la noche estuvimos cantando xo no tengo fotos xq se me acabó la bateria en el concierto de mi primo que se merece un post entero xa el solito.

Bueno chicos y chica, me lo he pasado muy bien este finde con vosotros y me habeis exo mas amena la agonia de esperar a que llegara el lunes xa saber lo que ya sabia, vaya mierda...
Muxas gracias y besitos a todos,
MUAAAAAA

PUTO 16 de marzo de 2007

Asi de liadas, desfiguradas, hechas un higo, un flan, descompuestas y sin ganas de nada nos hemos quedado hoy eh nena?

Suerte que vienen los de Valencia y nos van a entretener durante el finde hasta que para bien o para mal llegue el lunes...

Asi estoy:

POR DIOS QUE HORROR!!! NO PUEDO MASSSS

LES NENES VENEN DE PARIS

AQUESTES SON LES MEVES NENES DE PARÍS QUE SI LES VULL VEURE HAN DE VENIR VOLANT AMB UNA ALFOMBRA VOLADORA!!
TOTS SABEM QUE ELS NENS VENEN DE PARÍS NO?

TINC UNES COSINES QUE SON MAQUÍSSIMES!! LA JÚLIA NORMALMENT FA CAROTES QUAN VEU UNA CAMERA I LA LEONOR NO VOL PARAR DE FER-SE FOTOS, AQUI EN TENIM UNA ON ES VEU CLAR.

A LA JÚLIA LI AGRADA TANT MENJAR COM A MI QUAN ERA PETITA, L'ENTENC TANT...

I LA LEONOR ÉS UN BITXO QUE NO PARA DE JUGAR I DE XUPAR-ME EL NAS.

TINC TANTES GANES DE VEURE-LES UN ALTRE COP... ENS ESTIMEM TANT...


AGUS I MARIA, PORTEU-LES JA!!! TAMBÉ PUC VENIR JO A PARÍS... PERÒ ES QUE NO TINC ALFOMBRA VOLADORA...

COLORS en sèrie

Demà dimarts 27 de febrer a les 22:00, s'estrena un super programa al canal33. Es diu COLORS en sèrie i cada programa és un monogràfic d'un color i de veritat és que és molt interessant, jo n'he vist alguns i val la pena! L'equip de COLORS en sèrie es mes o menys el mateix de "Silenci?", "3r 3a" i "Afectes sonors" tres programes bastant diferens de la televisió que es veu actualmet. Tot i que sigui a la mateixa hora que Ventdelplà, feu el favor de no ser marujons i mirar colors, alimentareu més el vosrte cervell i la vostra imaginació.
He tret un trosset de la presentació que fa TV3 del programa que m'ha agradat:
"Es pot entrevistar un invident que explica la seva percepció d'un determinat color sense haver-lo vist mai, un daltònic que confón el color vermell amb el verd, o un cinestèsic que s'imagina els sons de colors.
La veu del vermell és profunda i sensual. La del blanc és innocent i neta. La del marró és gruixuda i rovellada."

A part de tot això una de les moltes coses bones i com no, innovadores, que té el programa COLORS en sèrie és que paral·lelament al programa, hi ha una web on la gent hi pot enviar fotos de cada un dels colors, i al final del programa, es farà una exposició al Caixa Fòrum amb les fotos més representatives de cada color. A part, a la web, www.tv3.cat/colorsenserie/galeries/ cada color té música, més ben dit músiques per a cada color. La web, per cert, molt maca, (a mi m'agrada molt) l'ha fet: TIMIT2003

Trobo que és una idea molt maca ja que fa que mirar la televisió deixi de ser estar assegut al sofà amb una llauna de Cocacola a la mà i fa que el cap ens fagi un "cling" i quan anem pel carrer veiem els colors per separat en comptes de veure un "res" de tots els colors alhora, un poti-poti que sense adonar-nos-en passa desapercebut, i si portem una càmara a sobre captar-los, i arribar a casa i en comptes d'anar al sofà, recordar el dia mirant les fotos que has fet i penjar-les a la web mentre veus com altres persones han vist, com tu, els colors per separat. A mi m'ha passat.

NO US HO PERDEU, EN SERIO QUE VAL LA PENA.