COLORS en sèrie

Demà dimarts 27 de febrer a les 22:00, s'estrena un super programa al canal33. Es diu COLORS en sèrie i cada programa és un monogràfic d'un color i de veritat és que és molt interessant, jo n'he vist alguns i val la pena! L'equip de COLORS en sèrie es mes o menys el mateix de "Silenci?", "3r 3a" i "Afectes sonors" tres programes bastant diferens de la televisió que es veu actualmet. Tot i que sigui a la mateixa hora que Ventdelplà, feu el favor de no ser marujons i mirar colors, alimentareu més el vosrte cervell i la vostra imaginació.
He tret un trosset de la presentació que fa TV3 del programa que m'ha agradat:
"Es pot entrevistar un invident que explica la seva percepció d'un determinat color sense haver-lo vist mai, un daltònic que confón el color vermell amb el verd, o un cinestèsic que s'imagina els sons de colors.
La veu del vermell és profunda i sensual. La del blanc és innocent i neta. La del marró és gruixuda i rovellada."

A part de tot això una de les moltes coses bones i com no, innovadores, que té el programa COLORS en sèrie és que paral·lelament al programa, hi ha una web on la gent hi pot enviar fotos de cada un dels colors, i al final del programa, es farà una exposició al Caixa Fòrum amb les fotos més representatives de cada color. A part, a la web, www.tv3.cat/colorsenserie/galeries/ cada color té música, més ben dit músiques per a cada color. La web, per cert, molt maca, (a mi m'agrada molt) l'ha fet: TIMIT2003

Trobo que és una idea molt maca ja que fa que mirar la televisió deixi de ser estar assegut al sofà amb una llauna de Cocacola a la mà i fa que el cap ens fagi un "cling" i quan anem pel carrer veiem els colors per separat en comptes de veure un "res" de tots els colors alhora, un poti-poti que sense adonar-nos-en passa desapercebut, i si portem una càmara a sobre captar-los, i arribar a casa i en comptes d'anar al sofà, recordar el dia mirant les fotos que has fet i penjar-les a la web mentre veus com altres persones han vist, com tu, els colors per separat. A mi m'ha passat.

NO US HO PERDEU, EN SERIO QUE VAL LA PENA.

SMILE

M'encanta aquesta cançó i sobretot m'encanta el videoclip, que cabrona!!! Però ell s'ho mereix!! M'encanta lo bé que s'ho passa ella putejant-lo per venjar-se del CABRON del seu novio i lo irònica que és cantant:

LILY ALLEN - SMILE



When you first left me
I was wanting more
but you were fucking that girl next door
what you do that for

when you first left me
I didnt know what to say
id never been on my own that way
just sat by myself all day

I was so lost back then
but with a little help from my friends
I found the light in the tunnel at the end

now youre calling me up on the phone
so you can have a little whine and a moan
and its only because youre feeling alone

at first when I see you cry
yea it makes me smile
yea it makes me smile
at worst I feel bad for awhile
but then I just smile
I go ahead and smile

whenever you see me
you say that you want me back
and I tell you it dont mean jack
no it dont mean jack

I couldnt stop laughing
no I jus couldnt help myself
see you messed up my mental health
I was quite unwell

I was so lost back then
but with a little help from my friends
I found the light in the tunnel at the end

now youre calling me up on the phone
so you can have a little whine and a moan
and its only because youre feeling alone

at first when I see you cry
yea it makes me smile
yea it makes me smile
at worst I feel bad for awhile
but then I jus smile
I go ahead and SMILE :)

EM FARE AIXI DE PETITA...

Ultimament estic molt posada en això d'actualitzar... Però en vista de que a ningú li interessa el que dic, (a part de la llans que despres de la reflexió que li vaig fer sobre abandonar el blog, es va posar les piles i m'ha posat uns quants comments) m'acabaré fent tant petita com era al febrer del 1984,(llans aun no habías nacido!!! xo yo ya te estaba esperando!!!).
A la foto surto amb la mama, que tenia més o menys la meva edat actual...
Que MAQUES oi???
M'assemblo ara?

ANDORRA I +

A veure... Ha estat un finde llarg... Però molt guay! De divendres a diumenge.
El primer dia vam arribar a les pistes i nevava, despres de cagar-me en tot va sortir el solet i vam poder fer snow suuuper bé, la neu estava perfecte!!


El Gonzalo va estrenar la seva super taula nova, diu que va sola i que es cansa molt més pq porta les cames molt més obertes, però per mot nova que sigui, si, és molt maca, però la meva és molt més remonissima!! Mireu-les les dues juntetes que mones!!


Aquest es l'hotel on estàvem, allà on posa 'Hotel Folch'. I el nostre bacó donava just a la lletra 'O'.


Aqui, després de dinar vam prendre el sol en unes tumbones que hi havia mirant a les pistes.


Mentre miràvem les pistes, el Gon em va fer triar la propera pista per on baixariem, cosa que no m'hauria d'haver deixat fer perquè quan vam ser a dalt, vam veure que la pista era tant empinada que es ficava cap a dins, mare meva, a la foto no es veu gaire bé però de veritat que era una paret! si us hi fixeu bé al principi de la pista hi ha una part fosca perquè es feia ombra a ella mateixa!!


Tinc l'honor d'anar a fer snow amb un dels personatges de ciencia-ficció més famós i obscur de tot el món i totes les galaxies: DARTH VADER! Al principi feia una mica de por, però ara ja m'he acostumat, fins hi tot m'és més fàcli trobar-lo entre la multitud de les les pistes.


Després de tres dies de pinyos importants, vam sortir cap a barcelona a les 5 de la tarda i com diu el tom tom (amb veu de Clea) vam agafar la Carretera d'Espanya per anar cap a casa.


Pel camí, quan vam començar a agafar una mica d' ''atascu'' vaig veure un camió o camionet de bombers moníssim.


Mare meva, quin embús!!! El viatge es va fer bastant pesat, van tancar el peatge del túnel del Cadí una estona per que no ens quedessim parats dins del túnel... Vam arribar a casa sobre les 10!!!


I res, avui tornem a la realitat, sortim del núvol de parejita feliz i començo el puto tractament preventiu de la tuberculosi...


BONA SETMANA A TOTHOM!!

Escoltant: Vidas Cruzadas, Quique Gonzalez i el gran IVAN FERREIRO.

BALANÇA

BUENO, BUENO BUENO...
Avui he tornat al metge a que ens mirés el braç després de la prova de la tuberculina, i tot i que no m'ha sortit positiu, tant la Gala com jo hem de fer un tractament que es diu Quimioprofilaxis que dura tres mesos d'una pasti diaria, JODEEER, quina ràbia!! No puc ezmorzar fins que hagin passat 10-15 min despres de prendre la pasti!!

Però bueno tot té la seva altra part de la balança , aquest finde marxem el Gon i jo a Andorra sols i farem un intensiu d'snow!! Ademés ho hem decidit avui mateix, i això m'ha alegrat bastant el dia!! L'any passat ja hi vam estar, però hi vam anar amb més gent i era un altre rotllo, estic segura que serà genial!!

PD: La foto no té res a veure, però me la van enviar ahir i mira, m'ha fet i.lusió, i com q el blog és meu, hi poso el que vull.
Ja posare alguna fotiko kuan torni.

SIIIIII mmmmmm... PER FIIII

Ahir vaig arribar a casa i el meu pare m'havia comprat MADUIXES!!!!
MOLTES GRÀCIES JOE!!!



Em vaig fer un super suc de maduixa i taronja amb la princesa (per alguns rosa, per alguns vermella) que em va regalar el Gonzalo, mmmmm... que bo!

TUBERCULOSI SI/NO

La Clea té tuberculosi per que li va encomanar la professora de teatre, i tot i que ens han dit que els nens no poden transmetre l'enfermetat, hem anat la resta de la família a fer-nos la prova de la tuberculina, la prova consisteix en que et claven una agulla fineta i curteta al braç, t'injecten el líquid de la tuberculina i et fan una rodona al voltant de la punxada amb un boli de l'Agata Ruiz de la Prada. Si en 72 hores la rodona de boli esta plena d'una erupció asquerosa, vol dir que hem estat en contacte amb el viruis i que hem d'anar a fer-nos una radigrafia del tòrax per veure si tenim la malaltia.



La Clea avui, que fa dues setmanes que li van fer la prova, encara té el braç així, imagineu com el tenia quan li van fer???



A mi de moment no se m'ha inflat gens per tant suposo i espero que estic saníssima, sino, hauré de començar a enviar gent a fer-se la prova perque és un desastre com s'encomana això!!!
Sort a tots!!

VULL TENIR CASA MEVA!!

NO PUC MES!!!!

FRED O CALOR?

Després de desitjar amb bojeria que d'una vegada fagi fred i nevi per fer snow com deu mana, he trobat aquesta foto de fa dos estius a formentera quan vaig marxar una setmana amb els meus pares i les meves germanetes, (el mes anterior hi havia anat amb la llans) "intesivo isleño". Bé he trobat aquesta foto i m'ha donat taaaaant bon rollo, -PERO TAAAANT- (matització que fa molta gràcia a la llans). I llavors penso, ara que fot un fred o carda una fred, que diria algun q jo em se, enyoro la caloreta de l'estiu, anar amb tirants en comptes d'estar amorrada a cada estufa que trobo..., et vesteixes amb 30 segons, per tant la llans em fa esperar menys... tot i que ultimament no la veig massa pq estic en procés de tornar-me autista!!
Bueno, que mola que fagi fred i nevi, xo que nevi!!! I quant haguem fet snow fins que no quedi neu, que vingui ràpid l'estiuet i el solet... i la platjeta, ademés el Gonzalo i jo hem decidit que aquest estiu provarem el Kitesurf, a veure que tal, llavors serem super surferos, bueno jo seré super pija-surfera, (en un altre post ja explicaré lo de pija ok? Qui vulgui que s'apunti a provar el Kitesurf!!!

DIVENDRES MARXEM!!!

Divendres marxem a eskiar i a fer snow, bueno, de fet a fer snow i a eskiar, (llans, somos mayoria los del snow, lo siento...) Anem a recordar l'any passat...

-------

Pero si pareces una profesional del ski!!
-------

Els camikazes..
-------

La Llans es camufla.
-------

(....)
-------

Els piolin-Vidal.
-------

Peire...xof
-------

El pitjor de tot és el fred que fot!!!

Tot i així, en tinc tantíssimes ganes!!... I és demà passat!!

LA NIT DE NADAL

L'Alan i jo.

Com cada any tret de l'any passat, (pq estàvemd'obres...) , vam fer el sopar de la nit de nadal a casa amb tot d'amics dels meus pares i fills d'amics dels meus pares, que resulta que son els meus amics. Amb quasi tots som amics desde petits però quan som nens ens fa una mica de ràbia que els pares ens escullin els amics, no?
En el cas de l'Alan passava una cosa semblant, anavem quasi cada any UN MES SENCER a formentera amb l'Alan, el seu germà David i els seus pares compartint casa, per tant compartint habitació, i jo no el suportava, al David si, però amb l'Alan no podia. Fins que un any d'aquests del mes sencer, una nit, vam anat a sopar tots, grans i petits i durant la sobretaula dels grans (que durava hores...) L'Alan i jo vam començar a parlar de coses i de sobte ens vam començar a explicar secrets i cosetes i ja érem amics com si de tota la vida!. És curiós, com pots tenir una idea d'una persona i de cop i volta, amb una conversa, es giri tot.

M'encanta aquest sopar pq m'encanta veurel's a tots, tot i que faltava el Nil... (potser, el més important)

Bé, BON NADAL a tothom!

LES SUPER NOIES A LA FESTA DE LA CLEA

El dissabte vam fer la festa d'aniversari de la Clea, la meva germana, que feia 8 anys, i la Llans, la Gala i jo, érem les "azafatas" d'un gimcana super divertida que vam fer, és super curiós de veure com reaccionen els nens en segons quines situacions.





Només pel fet de portar les perruques, els nens ens feien moltissim cas, s'ho prenien molt en serio.


Però s'ho prenien tant en serio que estaven massa emocionats i la nostra veu ho va patir...


FELICITATS CLEA!!!!!

BUSCANDO EN EL BAUL DE LOS RECUERDOS II (Italia 2003)

Fa uns dies que la Laila em va donar un paperet on la Irene (que resulta q es la germana del Jordi,Truño, o sense ànim d'insultar, Gilipolles) em demanava les fotos d'Italia, i, Buscant buscant, les he trobat. (Llanos, tb he encontrado el aironfix, estaba donde me pensaba q estaban las fotos...)
M'ha fet molta ilusió veure-les, però m'he adonat que me'n falten, o sigui, que si algú dels que surten a les fotos veu això, m'agradaria que em passessiu les vostres.

Aqui van:
1.

A la foto estan els meus companys de viatge, ells i jo vam passar la major part del viatge.
D'esquerra a dreta, Nuria, Jordi, Gerard i Nat.

2.

A l'autocar durant les mil hores que hi vam ser, incluides les de l'accident.
D'esquerra a dreta, Nuria, Nat i jo dormint, Jordi a la parra i el Monstre Gerard.

3.

El Jordi i jo quan vam posar els peus a terra, teníem cara de ¿eh? Fets pols. Havíem dormit a un autocar, la gent de dos autocars.

4.

Evidentmen després de les hores d'ultima fila d'autocar del qual era impossible sortir quan hi havia gent dormint al passadís, les noietes teniem ganes d'anar a l'WC, i ens vam endur una minúscula sorpresa... Vam fer un minipípí.

5.

Aquesta us farà gràcia Laila i Irene, entre nosaltres hi ha un home que segur que us sona... El vostre tutor i en aquell moment el nostre!! el Jaume!

6.

M'encanta aquesta foto.
Nuria, Nat, Jordi, Gerard.

7.

Aquesta encara m'agrada més.
Nat, Nuria, Gerard.

8.

Aqui vam fer una floreta.

9.

Jo, Gerard i Nuria Dins l'Armari de l'habitació de les nenes a Venècia.

10.

Ara és el Jordi qui s'ha ficat a l'armari, i el Gerard, en un atac de riure, ha caigut de genolls a terre i l'ha trencat!!!!

11.

Estem esgotats després d'un dia patejant x Venècia, tornem a l'hotel amb el vaporetto.

12.

I Per ultim, suposo, que a la Laila a l'Irene i al Cels i tal també els hi sonarà aquesta fotògrafa.


--Ho vaig passar genial amb vosaltres, m'agradaria que ens veiessim aviat, us he perdut la bastant la pista, i no mola--

RECORDEU EL FLEKI?

Cada vegada que veig una foto on tinc fleki, em venen ganes de tallar-lo una altra vegada,
Recordeu la pregunta, EM FAIG FLEKI? doncs ha tornat!!