dimecres, de desembre 27, 2006

DIVENDRES MARXEM!!!

Divendres marxem a eskiar i a fer snow, bueno, de fet a fer snow i a eskiar, (llans, somos mayoria los del snow, lo siento...) Anem a recordar l'any passat...

-------

Pero si pareces una profesional del ski!!
-------

Els camikazes..
-------

La Llans es camufla.
-------

(....)
-------

Els piolin-Vidal.
-------

Peire...xof
-------

El pitjor de tot és el fred que fot!!!

Tot i així, en tinc tantíssimes ganes!!... I és demà passat!!

LA NIT DE NADAL


L'Alan i jo.

Com cada any tret de l'any passat, (pq estàvemd'obres...) , vam fer el sopar de la nit de nadal a casa amb tot d'amics dels meus pares i fills d'amics dels meus pares, que resulta que son els meus amics. Amb quasi tots som amics desde petits però quan som nens ens fa una mica de ràbia que els pares ens escullin els amics, no?
En el cas de l'Alan passava una cosa semblant, anavem quasi cada any UN MES SENCER a formentera amb l'Alan, el seu germà David i els seus pares compartint casa, per tant compartint habitació, i jo no el suportava, al David si, però amb l'Alan no podia. Fins que un any d'aquests del mes sencer, una nit, vam anat a sopar tots, grans i petits i durant la sobretaula dels grans (que durava hores...) L'Alan i jo vam començar a parlar de coses i de sobte ens vam començar a explicar secrets i cosetes i ja érem amics com si de tota la vida!. És curiós, com pots tenir una idea d'una persona i de cop i volta, amb una conversa, es giri tot.

M'encanta aquest sopar pq m'encanta veurel's a tots, tot i que faltava el Nil... (potser, el més important)

Bé, BON NADAL a tothom!

diumenge, de novembre 19, 2006

LES SUPER NOIES A LA FESTA DE LA CLEA



El dissabte vam fer la festa d'aniversari de la Clea, la meva germana, que feia 8 anys, i la Llans, la Gala i jo, érem les "azafatas" d'un gimcana super divertida que vam fer, és super curiós de veure com reaccionen els nens en segons quines situacions.





Només pel fet de portar les perruques, els nens ens feien moltissim cas, s'ho prenien molt en serio.


Però s'ho prenien tant en serio que estaven massa emocionats i la nostra veu ho va patir...


FELICITATS CLEA!!!!!

divendres, de novembre 10, 2006

BUSCANDO EN EL BAUL DE LOS RECUERDOS II (Italia 2003)

Fa uns dies que la Laila em va donar un paperet on la Irene (que resulta q es la germana del Jordi,Truño, o sense ànim d'insultar, Gilipolles) em demanava les fotos d'Italia, i, Buscant buscant, les he trobat. (Llanos, tb he encontrado el aironfix, estaba donde me pensaba q estaban las fotos...)
M'ha fet molta ilusió veure-les, però m'he adonat que me'n falten, o sigui, que si algú dels que surten a les fotos veu això, m'agradaria que em passessiu les vostres.

Aqui van:
1.

A la foto estan els meus companys de viatge, ells i jo vam passar la major part del viatge.
D'esquerra a dreta, Nuria, Jordi, Gerard i Nat.

2.

A l'autocar durant les mil hores que hi vam ser, incluides les de l'accident.
D'esquerra a dreta, Nuria, Nat i jo dormint, Jordi a la parra i el Monstre Gerard.

3.

El Jordi i jo quan vam posar els peus a terra, teníem cara de ¿eh? Fets pols. Havíem dormit a un autocar, la gent de dos autocars.

4.

Evidentmen després de les hores d'ultima fila d'autocar del qual era impossible sortir quan hi havia gent dormint al passadís, les noietes teniem ganes d'anar a l'WC, i ens vam endur una minúscula sorpresa... Vam fer un minipípí.

5.

Aquesta us farà gràcia Laila i Irene, entre nosaltres hi ha un home que segur que us sona... El vostre tutor i en aquell moment el nostre!! el Jaume!

6.

M'encanta aquesta foto.
Nuria, Nat, Jordi, Gerard.

7.

Aquesta encara m'agrada més.
Nat, Nuria, Gerard.

8.

Aqui vam fer una floreta.

9.

Jo, Gerard i Nuria Dins l'Armari de l'habitació de les nenes a Venècia.

10.

Ara és el Jordi qui s'ha ficat a l'armari, i el Gerard, en un atac de riure, ha caigut de genolls a terre i l'ha trencat!!!!

11.

Estem esgotats després d'un dia patejant x Venècia, tornem a l'hotel amb el vaporetto.

12.

I Per ultim, suposo, que a la Laila a l'Irene i al Cels i tal també els hi sonarà aquesta fotògrafa.


--Ho vaig passar genial amb vosaltres, m'agradaria que ens veiessim aviat, us he perdut la bastant la pista, i no mola--

diumenge, d’octubre 08, 2006

RECORDEU EL FLEKI?

Cada vegada que veig una foto on tinc fleki, em venen ganes de tallar-lo una altra vegada,
Recordeu la pregunta, EM FAIG FLEKI? doncs ha tornat!!




divendres, de setembre 29, 2006

BUSCANDO EN EL BAUL DE LOS RECUERDOS

MADRE MIA!!! BUSCANDO UNAS FOTOS DE LANZAROTE, QUE POR CIERTO NO HE ENCONTRADO, ME HE TROPEZADO CON ESTE TESORO. CREO QUE ESTE FUÉ EL DIA QUE MAS ME HE REIDO EN MI VIDA.
EL 2 DE AGOSTO DE 2004 - MI 21 CUMPLEAÑOS.
(y aun faltan fotos)


EM VAN REGALAR UNES ARRECADES MOOOLT MAQUES






Madre mia llanos que diferente!
y..... Alfonso por qué disimulas?

M'ENCANTEN AQUESTES TROBALLES!!!

dissabte, de setembre 16, 2006

FORMENTERA



La primera setmana de setembre vam estar a Formentera com quasi cada any, la meva family i el Gon.


Una Fotillo de grupillo.


Cada vegada que hi vaig em passa una cosa molt extranya, estic super contenta i super trista alhora (no se per què), pero el meu cos no sap com reaccionar davant aquesta contradicció i en cinc minuts puc canviar 200 vegades d'estat d'ànim sense saber el que em passa, es molt extrany, suposo que entra dins la bogeria de la gent de la illa, fa masses anys que hi vaig, i m'esta començant a afectar...


A part d'això, va estar molt bé, vam enganxar lluna plena i buah, preciosa.


Les postes de sol van ser totes amb núvols, però també tenen el seu encant.



Comprovant si amb el sol se li posaven els ulls verds...


Estem contents...

L'aigua segueix tant transparent com sempre.


I tant fresqueta com sempre però per els Vidal esta mooooolt mes freda.

Quan vas pel carrer, veus a 200 guiris i els mateixos personatges de sempre, és gairebé impossible anar pel carrer i no veure algú que ja has vist abans.


Ja marxem.


FINS L?ANY QUE VE!!!
LLANS I ALFONSO: VOSOTROS TB!!!!

dissabte, d’agost 26, 2006

CADAQUES AVEC PIERRE ET GREG



Escriuré aquest Post en castellà per que l'entenguin dos francesos molt especials (B.M. et J.R.).
Y no escribo en Frances por que seria una mierda pinchada en un palo! (hehehe).
Estos ultimos 4 dias Llanos y yo hemos estado en Cadaquito, en el CAMPING CADAQUES y hemos tenido los mejores vecinos de todo el camping, Pierre, de Tolousse,que según Llanos tiene la misma voz que Brian Molko y Greg, de Paris, que tiene un nombre inpronunciable, suena algo como Ggrgregrgrg y se parece un poquitito a Jean Reno, tiene la misma cara de francés.
Los conocimos cuando nos hicieron un concierto privado en la terracita de nuestra parcela, delante de nuestra quechua naranja, al cabo de un rato, se puso a llover, fuimos corriendo al bar del camping y cuando paró de llover nos fuimos a cadaqués a sentarnos en la playa y a hablar, pero de golpe empezó a pedregar y nos resguardamos debajo de un toldo pero se nos quedó pequeño y Greg ideó el plan de irnos a su habitación del Hostal Cristina, (que casualmente es donde mis padres pasaron su luna de miel!!!!).



Nos fuimos hacia el hostal corriendo y Cadaqués se habia convertido en un rio!!!!
Subimos a la habitación de Greg del tercer piso con la puerta azul i nos sacamos los pantalones mojadisimos y nos pusimos el pareo, bien sequitas.
Allí estuvimos horas hablando de los idiomas, nos contaron que los jóvenes franceses giran las palabras y les quitan una parte, así es imposible aprender francés!!! Luego vinieron sus amigos, Sophie, Raphael, Sebastian, Ben y Perine, madre mia! Que srtess tanto francés junto!!! Pero la verdad es que practicamente todos hablaban super bien el español y Sophie catalán!!!.

Cuando se fueron, todos y nos volvimos a quedar los 4, dijeron que las españolas y sobretodo Llanos teniamos "le regard noir" (la vista negra) que es bastante dificil de defnir ya que es una palabra inventada por Pierre que es un inventapalabras.
Mas tarde Greg tenia ganas de tomar el aire y nosotras, ganas de pillar la "cama", asi, que nos fuimos hacia el camping.
Alli Pierre no podia evitar hablar un poco fuerte y el vecino de la izquierda se enfadó mogollón. Poco ratito después Llanos y yo nos dormimos y Greg y Pierre se fueron a hablar hasta las 6.
Por la mañana Pierre estaba preocupado porque no nos despertabamos y ellos habían recogido las tiendas para ir a desayunar al Marítim y tenia miedo de que pensaramos que se habían ido sin despedirse, así que se esperó a que nos despertaramos y en cuanto vió movimiento dentro de la tienda, nos abrió la puerta y nos lo contó. Así que se fueron y volvieron al camping a tomar el ultimo café en Cadaqués con nosotras para despedirse, que penita.




En resumen, fué una noche que pareció una semana.

Es INCREIBLE cómo se puede tener tanto feeling con alguien que has conocido hace unas horas, esto significa algo?

Estamos muy contentas de haberles conocido y esperamos verlos muy prontito en Barcelona, Tolousse o París, donde sea, pero YA!

Escuchando: Le vent nous portera - Noir Désir et Special K - Placebo.