Bueno bueno bueno, no tot a la meva vida és el Taxi, i com que s'acaba l'estiu farem un homenatge als dies que vam estar la Llanos i jo a Cadiz.
Com que tinc milions de fotos, anirem per parts, avui toca casa nostra, la casa on estavem, que era un antic monestir. Era la casa d'un pintor que ens va llogar una habitació.
Començem per la porta del carrer, veieu que hi ha una clau a sobre?
Es que a dins hi havia un "Llaves en un minuto"!
Això era un antic pou que donava a un celobert.
Les escales (molt desgastades degut al temps que tenen...)
Més escales... Viviem a dalt de tot i sense ascensor...
A meitat de pujar les escales hi havia això, l'any que es va fer el monestir.
I ja som quasi a dalt de tot.
Ara si!
La porta de dalt, de casa, petita eh?
Fent un cafè a la cuina, a que mola la barra? (Ara acabo de caure en que no hi havia taula per dinar... Verdad Llanos?)
La nostra habitació. Aquest quadre li donava molt bon rotllo a la LLanos, oi Vidalsa?
La porta del lavabo. A la casa hi havia tot de detallets que estaven molt bé com per exemple aquesta aixeta que hi ha penjada .
El passadís, el terre m'encanta!
El Manu, el pintor, tenia un taller fora de casa, però a la saleta-cuina hi tenia una caballet i pintures en un racó, li donava un toke super bohemi a la casa, m'encantava aquell racó!!
Això es veia desde el balcó, el mercat i l'edifici de correus.
I AQUI VAN ELS NOSTRES COMPANYS DE PIS.
El Toppo, de vuit mesos, com una cabra i amb cara i cos d'egipci.
I la Valentina, de vint anys, caminava a 2 per hora i tardava 5 minuts en aixecar-se del terra, boniiiisssima!
Bé fins aquí el que era casa nostra, espero tenir ànims per seguir fent resum de Cadiz.
dilluns, de setembre 03, 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)